ENTREVISTA A LA TERESA AROLA
VICEPRESIDENTA DE LA UNIÓ DE BOTIGUERS DE MOLINS DE REI

El President de la Unió de botiguers BOTMOL es en Joaquim Martí que es a la vegada cap de llista per CiU . Com que li farem una entrevista com a candidat, per tal de no perdre la veu del comerç hem entrevistat a la Teresa Arola, vice-presidenta del Botmol.

No es bo que dos càrrecs d’aquest nivell caiguin a la mateixa persona a l’hora de negociar amb l’Ajuntament. Es perd una veu. Perquè no assumeixes tu la presidència del Bot-Mol?

Ni bo ni dolent. No hi veig el problema. Fa poc temps vaig escriure un article al “Llaç” parlant d’això, digue’s que te’l passin.
Al Bot-Mol s’ha de passar de qüestions polítiques i temes personals. Suposu que hi som tots perquè creiem de veritat en el petit i mitjà comerç urbà de la Vila i volem fer coses. El president és un més dels que tenim ganes de pencar i fins avui s’ha implicat i treballat com el que més, la seva vida política no ha d’influir per res, ni la meva ni la de cap altre . Jo ho crec així i crec que així hauria de ser al Bot-mol i a tot arreu.
No crec que perdem cap veu, la cosa no va així. Ell, el Joaquim a l’Ajuntament deu tenir veu com a Regidor i el Bot-Mol intenta tenir veu – quan ens deixen - com a Bot-Mol i qui porta la veu del Bot-Mol varia, no és pas necessàriament el Martí, potser qualsevol.
Jo Presidenta? noooo! No hi tinc cap interès. No crec que servís, m’agrada molt treballar però sóc massa “revolucionària” ja! Ja! , no, seriosament : ja està bé així, l’únic que fa falta és més gent amb ganes de treballar fort i que ens puguem anar retirant per descansar una mica, que la feina que porta tot això no s’imagina.

En Casimir Boy ha dit: “Aleshores parlàvem del gran centre comercial "Molins Bulevard" i ara se’n diu Molins de Rei "Centre de Comerç". El concepte i la idea es la mateixa”. Tu que en penses?

No sé si el concepte i la idea és la mateixa. El que si sé és que “Molins de Rei, Centre de Comerç” no ha sortit, com es desprèn de l’entrevista amb el Casimir, de l’Ajuntament, sinó de la Unió de Botiguers. Vam haver de treballar molt per tirar-ho endavant i hi seguim treballant molt per continuar.

En el seu moment ens vam assabentar que la Generalitat donava suport per plans de dinamització a ciutats amb centres urbans comercials. Ho vam demanar. Vam tenir feina perquè no érem capital de comarca ni ciutat gran però ens en vam sortir perquè es van adonar que era un poble realment especial amb la qüestió comercial. Més tard s’hi va afegir l’Ajuntament i no va ser fàcil, gens fàcil, de veritat. Tot i així vam ser dels primers centres comercials urbans a aconseguir-ho i jo diria que en aquells moments va ser no amb l’ajuda de l’Ajuntament sinó “malgrat l’Ajuntament”.

Que m’en dius del que ha estat Regidor de Promoció Econòmica en Jordi Romeu?

No va ser fàcil negociar amb ell. Llavors començàvem a mirar de tirar endavant el Pla de Dinamització. Va ser bastant dur i no sé ben bé perquè. Suposo que veníem de moltes enganxades amb el llavors Alcalde Janés en el seu temps de majoria absoluta i suposo que el Jordi com a membre de L’ENMR que tancava files entorn d’ell estava en guàrdia permanent . Però no ens hem d’enganyar, no ha estat mai fàcil negociar amb els diferents regidors. Jo diria ,i m’arrisco molt dient-ho, que malgrat tots els “marrons”- seria molt llarg - potser amb qui més ens vam barallar va ser amb la Veva, però a la vegada , ara amb la visió que et dona el temps i les coses me n’adono que mai ens va enganyar, si com a Regidora ens donava la seva paraula – i no era fàcil - sempre la complia, de grat o per força però la complia. Això jo crec que s’ha de valorar perquè en el mon de la política és difícil, tothom té els seus interessos, les seves pressions, es canvia de pensament en un plis-plas , no es compleixen acords... és molt pesat.

Que va suposar pel comerç de la vila la proposta del Molins Gran Boulevard l’any 91?

No ho sé Josep. Llavors jo no estava implicada de manera tant forta en el món comercial de la Vila i no sé com es respirava aquesta idea a nivell dels que llavors estaven a la Junta del Bot-Mol. Ho conec una mica perquè tu mateix m’ho vas explicar. Estava bé en general però a la meva manera de veure hi havia algunes mancances i coses que es podien millorar- sempre n’hi ha-. Si s’hagués tirat endavant suposo que n’haguéssim parlat i fet aportacions que, suposo també , tu com a bon demòcrata que ens haguessis escoltat, però tu mateix ho dius, es va “censurar” i ja no se n’ha sabut res més.

Gràcies a l’empenta inicial de la Maribel Rodríguez de CiU es va posar la primera pedra del Molins Boulevard en l’illa peatonal del Carrer Major. Quin paper han jugat els diferents partits polítics, davant la proposta del Molins Boulevard durant aquests anys?

No ho sé, ho desconec. Allò va passar a millor vida i amb els diferents grups polítics, des que jo hi sóc no s’ha parlat mai d’aquest tema. Saps? Em sembla que m’hauràs de deixar aquest vídeo si és que encara el tens aviam si se’m refresca la memòria i et puc dir com ho veig tot plegat i ho puc comparar amb el treball dut a terme fins ara, m’agradaria.

Ara, que si la “primera pedra” del MB va ser l’illa de vianants del Carrer Major no es va posar massa encertadament que diguem. Quina manera de començar la casa per la teulada!. La feina va ser nostra perquè es busqués una alternativa una mica decent de circulació... El comerç en general va perdre molt en aquell moment, per aquesta qüestió i d’altres que hi anaven lligades. Les coses s’han de fer pensant i escoltant qui en pot patir els efectes, és molt fàcil tirar pel dret quan a un no li va res o fins i tot quan el beneficia pel que sigui, però i els altres?. Jo crec que aquestes coses no són un joc i que han de ser súper ben pensades, sospesades i consensuades, sense trampes. Sempre hi ha maneres de fer les coses ben fetes que siguin beneficioses per tothom de manera que no en surti perjudicat ningú i si molt m’apures poden estar tant ben fetes que fins i tot donin molts vots, només és qüestió de posar-se a la pell de l’altre i en política una cosa tant lògica sovint - i depenent molt de les persones, evidentment - és complicadíssima.

La Maribel hi va donar l’empenta?, això no ho sabia. Imagina’t doncs com es va fer que ella mateixa no hi estava gens d’acord en com es duia a terme. Però bé ja va passar. Crec que va ser una lliçó per tots. Això espero.

Per que fa 4 anys el comerç “hagués donat suport” a la Carme Figueras i en aquest darrer any ha fet un gir?

Jo no crec que el comerç de fa 4 anys l’hi hagués donat suport , entre altres coses perquè la gent del comerç vota a les urnes i no a la Taula de Plens. La Unió de Botiguers en cap moment es va pronunciar donant suport a ningú. El que si és veritat és que molta gent estava molt cansada de la majoria absoluta i de la prepotència que hi havia, hi van haver molts enfrontaments, uns per coses il·lògiques i absurdes i d’altres més importants, i d’alguna manera es respirava que era bo canviar d’interlocutor. No crec que la idea general fos de suport a uns sinó de rebuig a tota una sèrie de coses que passaven. Ara hi ha hagut molts canvis i l'Iván Arcas de moment a ulls de molta gent sembla una persona més dialogant i propera als problemes, sembla que escolta més, que intenta acostar opinions, i aquella mena de crispació general s’ha anat diluint, suposo que la cosa va per aquí. Veurem què passa.

Que ens pots dir de l’actual responsable de l’Àrea de Promoció Econòmica en Cesc Castellana?

El Cesc. Em fas cada pregunta... Al final sortiré amb globus de Molins jo. Què carai et puc dir del Cesc... Mira, jo el veig com un polític acostumat a tractar els temes econòmics en un espai molt més ampli a nivell de Diputació, i la seva visió del comerç de la Vila s’allunya a vegades del que és real. Globalitza molt, uniformitza molt... no sé com ho puc dir, dóna la sensació que té tendència a veure les coses amb el pensament posat a la Diputació, a d’altres pobles, i això ens porta a discrepàncies perquè cada lloc és diferent - i que per molts anys -. No ho sé... però penso que moltes vegades en els acords que s’han de prendre prima molt la política amb totes les seves connotacions i com que nosaltres tenim els ulls i el cap al comerç de la Vila , no som al Bot-Mol per fer política , encara que haguem d’entendre’ns - o barallar-nos - sovint amb polítics no volem perdre la independència, tot això fa que moltes vegades arribar a una petita fita costi una barbaritat.

Quins problemes te ara el comerç local i quins son els objectius pel futur?

Problemes? Buff!!... ens repetim: accessos, circulació, aparcaments, estat de les voreres, sovint manca de criteri de tolerància per part de la guàrdia urbana - encara que en aquest últim aspecte crec que fa pocs mesos hem millorat una mica, molt mica, però mica Ja! Ja!-.
Objectius?, doncs bé, d’entrada programar un pla pel Centre Vila molt consensuat i com he dit abans tenint en compte tothom, perquè el que necessitem és continuar tenint un comerç variat , i això només es pot aconseguir amb un estil d’urbanisme que tingui en compte les necessitats diverses. Hauríem de mirar de seguir sent un pol d’atracció per les poblacions veïnes i per tots els molinencs i per això s’ha de posar fàcil arribar, moure’s, aparcar... I nosaltres, els mateixos comerciants hem de tenir molt clar que hem d’acabar amb l’individualisme aquell de “mentre jo vagi bé...”, perquè això ja no funciona així, si fem pinya tots anirem bé, i si molts deixen d’anar bé tots ens en ressentirem i Molins també... Bé s’ha repetit tants cops tot això... l’única cosa es posar les mans a l’obra tots plegats mirant de dialogar molt i escoltar molt per no perdre més oportunitats. Confio que amb l'adequació que es preveu del Centre amb la remodelació del Mercat en siguem capaços. Veurem...

Quins partits entendran més be les propostes del Botmol?

Ja! Jo què sé!: Això no se sap fins que tenen l’oportunitat de demostrar-ho. Hauria de dir que CiU no? més que res per la part que li toca a l’alcaldable com a botiguer... Je! je!.. No, seriosament, no ho sé. Ja veus, tu també estaves posat en el món del comerç, vas ser regidor pel PSC, et vas trencar les banyes i què?, ja veus, el teu mateix partit va llençar les propostes al pou... per tant, què vols que et digui?. Jo crec que depèn més de les persones i no dels partits, de que les persones s’ho creguin, si no s’ho creuen difícilment tindrem oportunitat de què ens entenguin.

Música: Que tinguem sort. Lluis Llach

Versió per imprimir