|
El poderós
és Molins de Rei
MOL-INS MOL-A
Al segle IX ja hi havia el
Castell Ciuró (Castell dels moros) i la ermita romànica de Sant Pere del
Romaní es del segle XI. Des de que el Rei Alfons II d'Aragó (al
que vàrem esborrar del Carrer Major) , va
posar la primera mola de molí al 1188, han passat els Reis fins Alfons XIII,
l'avi del Rei Juan Carlos.
Nosaltres érem els moliners.
El Molí era la gran indústria i l'alta tecnologia d'aquells temps i a la
vegada centre de comerç. Per aquí ha passat tothom des de sempre, al costat
del riu, camí de Barcelona, camí de França, camí de Tarragona, camí d'Aragó
o Madrid. Quants milions de persones han passat , passen i passaran per
Molins? Es la Vila de Pas i del Rei, era feina del Rei controlar tots el
passos. Ha passat de tot i de tota mena. Per això sempre ha estat
capdavantera. No ens calia sortir fora per veure mon, el mon passava per
aquí, al costat de Barcelona.
Barons del Palau de Recasens en temps d' Alfons el Magnànim el 1430, Vila
de Pas pel Pont de Carles III l'any 1767, on es barallaven els francesos i els carlins. La
construcció del Real Canal de la Infanta Carlota, l'any 1819, amb noves
xarxes de regadiu. El 1851 s’organitza per primera vegada la Fira de la
Candelera declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional.
Amb la
inauguració del ferrocarril el 1855 es crea una bona xarxa de
infrastructures. Fàbriques com Samaranch, Malvehy, Iborra, Torra-Balari i
Balanzó. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia 52 comerços
i 12 indústries. La branca més important d’aquesta indústria era el tèxtil.
La fabrica Ferrer i Mora, instal·lava la primera màquina de vapor.
Model de creixement sense perdre la identitat, integradora de cultures i
persones des de sempre. Fidels a les nostres arrels capdavanteres, ara som republicans.
No podia ser de una altre manera. Sempre ens ha agradat anar avançats. Hem après. Som prou grans per escollir el nostre Rei. El Rei de la
nostra República.
No tenim res contra el Rey Borbón, estimem els nostres orígens,
els conservem en la nostra memòria, gràcies a ells som com som. Juan Carlos
de Borbón no ha vingut a veure el llegat que va deixar el seu avi Alfons
XIII, ni a conèixer la Vila del Rei. L'home te por, li han dit que hi
han molts independentistes.
Tampoc
ens entén. No el volem com a Rei, el nostra Rei el volem triar. El volem com
a Pare de la Vila Republicana, el Pare no el tries, ho és. Només cal que es digui també Joan Carles de Borbó
i tolerar que som republicans. Estem agraïts pel que
van aportar a la vila els seus antecessors i pel que va fer ell el 23 F.
Si
triomfés el cop d'estat a Espanya, molts molinencs haurien mort.
Hauria de venir a posar la primera pedra del Monument a l'origen de Molins de Rei, la
Mola de pedra que hi ha al Molí. La Mola es la del Molí del Rei, qui millor
per recordar-la.
Aquí hi vivien poques
persones, però tenien 3 grans entitats, el Foment Cultural i Artístic, la Federació Obrera, la Joventut Catòlica i l'Església.
Hem
après a ser diferents i crítics, conviure i aparellar-nos amb diverses persones.
Aquí hi ha de tot, de l'extrema dreta a l'extrema esquerra.
Del espanyolista, al que vol que Molins de Rei es proclami República
Independent ( i més barats que Andorra). El Catòlic i el irreverent.
Hi ha
qui
pensa que un diputat o un conseller es una persona molt important i poderosa.
Hi ha qui pensa que no, que son importants per ser representants d'aquest poble, perquè el poderós es Molins de Rei.
MOL-INS
ÉS MOL-T
LA REPÚBLICA DEL REI
|
