ENTREVISTA AMB EL JOAQUIM MARTÍ
CANDIDAT A L'ALCALDIA PER CiU
Qui és el Joaquim Martí?
Sóc fill de Molins de Rei, vaig néixer l’any 1957 dins d’una família força arrelada a la Vila. Sóc el cinquè de sis fills i els meus pares eren el Jaume i la Nativitat. Professionalment sóc comerciant, tinc una botiga a Molins de Rei i, per tant, hi visc i hi treballo, cosa que crec que fa que me l’estimi doblement. Sortosament ja va desapareixent aquell tòpic, avui ridícul, de què el “comerciant només es preocupa del calaix”, jo crec que s’estima molt la Vila, justament perquè en la majoria dels casos, amés de viure-hi s’hi guanya les garrofes, per tant la major part de la seva vida és aquí, a Molins de Rei... Ui! Ja m’he enrotllat i he perdut el fil. Seguim...
Estic casat des de fa vint-i-tres anys amb la Montserrat i tenim dos fills, la Judit i el Jaume. Des de fa set anys sóc president de la Unió de Botiguers i des de 1999 sóc Regidor a l’Ajuntament, on aquest últim any he tingut la responsabilitat de la Regidoria de Cultura.
CiU encara arrossega la crisi interna des de temps del Sr. Josep Canals?
Desconec de primera mà què va passar en aquells moments, però crec que ja és pasta i que ara cal mirar el futur. La primera pedra ja està posada i n’estic satisfet. Els principals protagonistes d’aquell afer que, per altra banda, no tenen cap problema personal entre ells, han vingut a actes públics i s’han assegut a la mateixa taula. Penso, sincerament, que l’important és el projecte de Vila que tenim tots, i estic segur que tots n’estarem a l’alçada, perquè ara el perill que tenim a la Vila és real i no s’hi val a jugar.
Per la meva banda, en el discurs de presentació de la llista, vaig voler donar-los les gràcies a tots, sense excepció, per tot el que han fet per CiU a Molins de Rei i que en ocasions ha estat pagat amb una patada. Totes les persones implicades saben que a vegades la gent dels partits és injusta, però també que això es paga car.
Jo crec que per primer cop després de molt de temps no hi ha problemes i això s’ha de notar.
Perquè molts votants de CiU d’església voten a IiE?
Ho desconec.
Sóc conscient que IiE ha recollit, tradicionalment, el vot de CiU a les municipals i no s’entén gens. Jo crec que ha estat per culpa de les divergències del passat que van fer que molts votants es quedessin a casa i també que algunes persones del partit a Molins de Rei se’n desmarquessin i donessin suport a IiE .
Però pel que fa a la qüestió església puc dir que a CiU, hi ha moltes persones amb profundes creences religioses, d’altres no tant i d’altres gens, però totes, i jo no ho permetria d’altra manera, som molt respectuoses amb les creences i els sentiments dels altres.
Suposo que per tots aquests afers interns no hem sabut engrescar la nostra gent, però ja estem en fase de recuperació i segur que tornarem a recuperar posicions.
Segueix dividida la gent de CiU?
Decididament no.
Qué dius del comentaris que fa Víctor Puntas en la seva entrevista sobre CiU...
La nostra incorporació al govern Municipal va desfer l’empat i ha comportat que molts temes que estaven dormint es desencallessin d’immediat.
En aquest temps s’ha desencallat l’escola bressol, l’autobús urbà, el pla de dinamització comercial i el primer consell consultiu municipal que dormia des del 2000, s’ha augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana tot reforçant el torn de nit, s’han aprobat uns pressupostos on per primera vegada no es barreja la despesa ordinària amb l’extraordinària i s’empendran inversions del pressupost a càrrec de l’ordinari. Per primer cop hi ha diners per rehabilitar patrimoni municipal començant per la Federació i el Museu i, sobretot s’ha retornat el protagonisme a les entitats culturals, ademés hem deixat de tenir “dos alcaldes”.
Sincerament, en 10 mesos no està pas malament.
Pel que fa a les entitats culturals i del que dic de retornar el protagonisme, ho dic molt seriosament, són elles les que han de dur el pes de la cultura i l’Ajuntament té el deure de recolzar-les i de facilitar que puguin fer la seva tasca amb normalitat actuant de forma subsidiària però sense entar-hi en competència, i això és el que he fet.
A part dels meus gustos i aficions, si una entitat corre amb el risc de fer un concert per 3000 persones i a l’Ajuntament li demana la infrastructura s’ha de mirar de cobrir com es fa amb totes les entitats.
El Víctor sap que no són 4 milions, ja que ha pogut veure la fitxa igual que jo, i sap que una gran part de la despesa és per arranjar el camp de futbol, cosa que es fa cada dos anys, i aquest any toca al Recreatiu Incresa. El Víctor ho sap, però estem en època electoral i es veu que tot val.
Pel que fa al canvi dels encants, penso, pensava i, si ningú em demostra el contrari, seguiré pensant que és un nyap el fet de tallar,gairebé com si fos la Fira cada divendres, els carrers, Però un desacord- et recordo que sóc sol- no pot fer que segueixi intentant amb totes les meves forces que el nostre poble tiri endavant i no ser un mer espectador com ha estat ERC aquests últims 4 anys.
T’imagines si en comptes d’un regidor n’haguéssim estat dos la feina que hauriem fet des del començament?.
Què en penses de Víctor Puntas ?
És un company de Consistori. És una persona que crec que fa i farà de la política la seva vida i que potser arribarà molt llunys dins el seu partit o un altre, això no se sap mai. Fins avui, però ERC sempre ha defugit responsabilitats jugant al “si, però no”... i no saps mai què pensar.
Ets Republicà o Monàrquic?
La veritat : No ho sé. El que sé és que el rei que diuen que tenim no és el meu, no m’hi sento gens identificat ja que fins ara m’ha negat la identitat.
El Sr. Felip Puig Conseller de Política Territorial i Obres Publiques i Portaveu del Govern, en la presentació de la llista de CiU, va demanar al ciutadans de Molins de Rei que no permetessin que la diputada més maleducada del Parlament, fos l’alcaldessa de Molins de Rei?
Sobre això penso que ja se n’ha parlat massa.
Coneixent al conseller, penso: Què li deu haver fet perquè vagi dir això? No és un home de reaccions d’aquestes sinó és per una raó molt concreta. Ells s’ho sabran.
Jo amb el que em quedo és amb les paraules de suport a tota la gent de CiU de la Vila..
Casimir...
El Casimir Boy ha estat, per mi, l’Alcalde més castigat. Ho va ser per l’oposició, cosa lògica, però , també, pel seu propi partit fins al punt d’arribar a l'ensanyament personal i a deixar-lo en una situació molt precària. Jo no ho entenc.
Durant el seu mandat, la gent de CiU molts cops no va coincidir amb ell, però el que si que és veritat és que sense cap mena de pacte de govern des de CiU es va mirar de posar seny i de tirar el poble endavant ajudant-lo a governar mínimament.
El que més em fa pensar del que diu a l’entrevista que li has fet és que les finances municipals de l’època anessin a càrrec de la Carme Figueras amb tant nefast resultat, no m’agradaria que tornés a passar.
En fi, des de la discrepància, considero que el Casimir va estar molt maltractat pels que, teòricament, eren els seus companys de viatge, i això fa molt mal.
Què en penses de la Carme Figueras?
És una política professional, la més antiga de l’Ajuntament, portarà 24 anys ininterromputs.
Crec que té un caràcter molt fort i que no escatima res per aconseguir el que vol. No crec que la seva fita sigui l’Ajuntament sinó un trampolí per si a la tardor les coses li van tant bé al PSC com ells es pensen.
Les següents preguntes anaven dirigides als membres de la seva llista, però per una mala exposició meva el Joaquim va interpretar que la pregunta anava dirigida als membres de la llista del PSC. Tot i no ser la intenció, m’ha semblat adient publicar els seus comentaris.
Comentari sobre el 2 de la llista. (Cesc Castellana)
No personalment, sinó políticament parlant, el Cesc és un altre professional de la política. Va començar en el mon sindical a CCOO i ha passat per diferents llocs fins arribar a ser un pes dins el PSC. Jo crec que potser la persona destinada a substituir la Carme si se’ls compleixen les previsions esmentades.
Tampoc hi ha qui el pari davant el que li convé.
Quan parla dona moltes voltes. Ha arribat a estar en una reunió amb 14 persones i totes elles van entendre el contrari del que diu que va dir, però jo no crec que sigui perquè no se sàpiga explicar sinó que entra dins el seu joc polític expressar-se amb ambigüitats per si, possiblement, ha de canviar de parer.
Comentari sobre la 3 de la llista. (Pepita Catasús)
No la conec gaire, sembla que forma part de la Junta de l’Agrupa i que no fa gaire estava a ERC, però al final ha acabat al PSC. Aquests dies se’n parla força de la seva incorporació sobtada al PSC, però jo no puc opinar perquè no la conec.
Comentari sobre el 4 de la llista. (Conrad Felip)
Només sé que els seus pares són veïns meus. Diuen que és quota de partit, que treballa pel PSC a Sant Boi...
Jo crec que els partits saben que sense el vot del Centre Vila no s’aconsegueix l’Alcaldia i com que el PSC ha estat sempre mancat d’aquest vot ho vol arreglar incorporant com sigui gent del centre a les llistes.
Parlem dels teus, dels de la llista de CiU a Molins de Rei.
Estic segur que reunim un conjunt de persones que en bloc tenen els requisits que fan falta per tirar endavant Molins de Rei.
Primerament es fa una aposta per la continuïtat del cap de llista, trencant amb la tònica habitual de CiU a la Vila. Després incorporem joventut però alhora experiència en el cas del Joan Ramon Casals, que tot i ser jove ja va estar 2 anys de regidor i és una persona que porta molt de pes en la política general del partit.
Pel que fa al Jordi Janés és un infatigable treballador polític, ve de la JNC i no para d’aportar idees amb unes ganes i una dedicació envejables.
La Gemma Castellví s’incorpora a la política en aquestes eleccions i ens ha portat aquell punt d’aire fresc i d’idees renovadores que tanta falta fan a tot arreu, ja l’aniràs coneixent, és molt dinàmica i porta moltes ganes.
Igualment podem parlar del Roger Figueras i de la Cristina Vila. La Cristina és una lluitadora incansable pel que considera just, la última d’aquestes lluites va ser per l’escola bressol.
No puc parlar de tots perquè no acabaria, però tots des de l’ú al vint-i-quatre són importants i cadascun té el compromís inequívoc de lluitar per el Molins de Rei que ens mereixem com a part de la Catalunya que volem.
Tenim un equip renovat, on es combina l’empenta dels joves amb la serenor dels que no ho som tant.
Som una gent sense mentalitat burocràtica, som com tothom, tenim problemes per resoldre i volem que l’administració ajudi a fer-ho sense interessos de poder i on la prioritat no sigui mantenir una cadira .
El
Iván Arcas diu a la seva entrevista:
“Joaquim Martí ha estat capaç de dur endavant la responsabilitat municipal i
local de CiU en un marc força complexa, sovint en solitari i abocant-hi
moltes hores de dedicació. Aquesta capacitat de treball, es mereix la
continuïtat del seu liderat al capdavant de l’agrupació local de CiU, però
crec que és la mateixa CiU qui necessita d’aquesta estabilitat per tal de
poder assolir el nivell d’organització i representació que ha de tenir a
Molins de Rei. Voldria destacar que el Quim ha demostrat en el seu període
de govern, la seva capacitat de gestió i iniciativa i, també, la seva
intel·ligència en el marc de la negociació. El plenari ha de reflectir la
realitat social de Molins de Rei i no en tinc cap dubte de que CiU te un
espai i una representativitat ciutadana forta que cal que estigui
representada”.
Uf!!!, mira que m’ho creuré i llavors puc resultar inaguantable... Ivan, ets un amic. Així es fa.
Com veus a l’Ivan?
L’Ivan va ser un dels puntals perquè l’acord entre CiU i el govern fos una realitat. Més enllà de discrepàncies polítiques el diàleg amb ell sempre és possible.
Quan jo encara no era al govern i IiE governava amb minoria, ell era regidor de finances i quan negociàvem els pressupostos, tot i que la clau la tenia ERC, l’Ivan lluny del que feien altres – pensa que jo venia d’una patacada molt forta - negociava el meu vot que al cap i a la fi no era decisiu del tot com tots els altres, com si fos importantíssim.
Amb ell vaig arribar a acords molt importants per la Vila: El centre de dia, l’exempció de l’impost de successions per la casa on vius i la botiga familiar, la redacció final del consell de comerç i moltes d’altres.
Per cert, i pren nota, vam arribar a un acord per moderar l’augment de l’IBI i no va prosperar perquè ERC des de l’oposició va amenaçar que no aprovaria les ordenances i tombaria el govern. Proposaven un augment encara més fort que el del govern. Increïble però cert.
Et dic molt sincerament que amb totes les discrepàncies, que n’hi ha, no em faria res seguir treballant amb L’Ivan.
Què li fa falta a l’Ajuntament de Molins de Rei?
Més ambició per tirar endavant projectes emblemàtics i una millor gestió.
Cal avançar-se a les necessitats, sense tanta lentitud i amb una bona previsió dels terminis i dels recursos que hi cal esmerçar.
Cal fer els pressupostos en funció del que tenim, del que som capaços de trobar i de la pròpia capacitat d’endeutament i repartir-los el millor possible entre les necessitats.
Molins de Rei ha avançat però ha perdut quelcom que ens feia únics, diferents. Crec que s’ha de recuperar el lideratge.
Com ha estat l’experiència de Regidor de Cultura?
Bàsicament el que he intentat fer és connectar amb les entitats i mirar de tornar a dotar-les del protagonisme que es mereixen.
He mirat de desencallar el projecte de Museu i he començat a treballar per la rehabilitació del patrimoni municipal.
També he iniciat el que ha de ser el principi de sinergies, paraula molt de moda, que no és altra cosa que l’aprofitament dels esforços individuals per obtenir un millor resultat comú. La cultura és una cosa viva que té a veure en gairebé tots els aspectes de la societat, al comerç, per exemple, li passa el mateix i per tant s’han d’ajuntar esforços.
D’aquí va sortir la idea de promocionar el MEL amb la campanya 2x1 i buscar-li el rendiment social que ha de tenir.
Ajuntar esforços és molt important, en tots el àmbits.
L’experiència ha valgut la pena i espero poder seguir incidint en aquesta àrea i que no es desfaci el camí iniciat.
Com ha anat l’experiència de la campanya de promoció del MEL amb col·laboració amb el BOT-MOL?
Molt positiva. Em aconseguit crear una implicació del comerç i augmentar l’aforament dels espectacles, aconseguint un bon rendiment social.
MB ?
A les eleccions de
1991 recordo que vas venir a la meva botiga per demanar-nos que vinguessim
al foment a veure el vídeo de Molins Bulevard. Segurament era l’únic
botiguer, apart de tu, en assistir. En acabar em vas demanar l’opinió i
recordo que et vaig dir que era molt maco però molt difícil de realitzar a
Molins de Rei, dons no era Hol·lywood. Per altra costat, tu vas presentar el
projecte en un moment en que malauradament, no era compres, tal i com tu
dius, més que per CiU. Era la època en que vaig anar per primer cop a
l’ajuntament com a president, vaig escoltar allò de “Molins de Rei te moltes
prioritats, però vosaltres
(els comerciants), en sou la última”.
Tu, Josep, has estat, fins avui, l’únic regidor de comerç de la
Vila, el que ens dona la mesura de la importància que ha tingut i te el
comerç de la Vila, pels que ens han manat fins avui. Recordo les
contra-campanyes institucionals que volien enfrontar els uns contra els
altres; de la pedagogia que hem fet de fer veure que el que defensàvem, i
defensem es més que un negoci, una forma de vida. La nostra. Ara, encara que
tots en parlin, tu i jo sabem que no ho entenen, però per sort la pedagogia
d’anys fa que vegin que es quelcom important, que no entenen, però
important.
Com es sabut, el teu projecte, no el varen creure, ni IiE, ni el
teu propi partit , que el va posar en un calaix, i de tot el projecte només
en van executar el que era la ultima fase; la peatonalització.
Anys desprès, al 1997, la Generalitat va crear el que son els plans de dinamització dels CCCO i que tenen a veure amb la idea d’aquell Molins Bulevard que tu parlaves, però amb la diferencia de que la direcció, i el pes de la dinamització recau sobre el propi comerç. I per tant li dona el protagonisme de la seva pròpia dinamització i el teu potser era mes intervencionista, i mes pensat des de l’administració.
Què els hi falta als empresaris molinencs?
Un Ajuntament on la seva veu estigui també representada, perquè cal comptar també amb ells per tirar endavant. Potser els caldria una associació a l’estil del Bot-Mol, de totes maneres la seva dimensió i el seu potencial és molt més gran individualment que el del comerç. Un ajuntament que analitzi perquè empreses emblemàtiques de la Vila han marxat al poble del costat, al mateix polígon però al poble del costat, alguna cosa deu passar.
Què ha canviat en aquests 4 anys des de que et vas presentar per primera vegada amb ara?
Moltes coses. Per començar he canviat jo. A les darreres eleccions hi anava un Joaquim “emprenyat”, i això no és bo.
Avui afronto les eleccions amb tranquil·litat i amb l’experiència d’haver estat als dos costats de l’Ajuntament : Al govern i a l’oposició.
Hi ha coses, a vegades molt senzilles que per culpa de la burocràcia es tornen complicades.
Recordo un senyor que quan encara era a l’oposició em va parlar desesperat d’una paperera que tenia al mig d’una finestra i que feia una pudor insuportable. L’home portava dos anys amb queixes, em va ensenyar els papers que li enviaven des de l’Ajuntament i eren les típiques burocràtiques de sempre. Vaig anar a veure la paperera i em vaig adonar que tenia més raó que un sant.
Per anar ràpid vaig parlar amb el regidor de medi ambient i li vaig demanar que ho anés a veure, ho va fer i l’endemà es treia la paperera. Fins llavors no hi havia anat ningú, se li donaven només respostes estandarditzades.
Això era senzill i altres coses poden ser més complicades però s’ha d’escoltar i posar-se al lloc dels altres. Tot això per mi és molt gratificant.
Quin problema hi ha en un consistori composat per 16 regidors d’esquerra i 1 de conservador? Solo ante el peligro?
D’entrada ni la majoria d’ells són tant d’esquerra ni jo em considero tan conservador, sobre aquest tema en podriem parlar molt i personalitzar molt, però tampoc no cal.
Mira, un Ajuntament amb 16 regidors que es diuen d’esquerra pot tenir un problema que jo crec que va definir, potser sense voler, el Jordi Romeu a l’últim Ple. Va dir que a “l’Ajuntament hi havia masses regidors de lletres i molt pocs de ciències”. Crec que, metafòricament, aquest és el punt : Hi ha molta sensibilitat- no pas exclusiva d’ells – per fer coses i gastar diners, però poca idea de saber administrar aquests diners. La majoria venen del sector públic, i cap d’ells, excepte jo, saben el que es obrir la barraca al mati i només saber a ciència exacta el que et gastaràs aquell dia, i no pas si faràs ni cinc de calaix. Per poder gastar, fa falta algú que administri i sàpiga estalviar. Aquest punt es nota al govern municipal aquest mandat en l’últim pressupost. Per primer cop les inversions son reals i es destinen diners de l’ordinari a invertir en coses de futur. Solo ante el peligro?, si i no... però l’experiència que et dóna el fet d’estar sol és com un curs accelerat on cada dia val per deu.
Creus que representa la realitat de Molins de Rei?
No, ni molt menys. Els resultats de les municipals a Molins de Rei no representen en absolut la realitat social de la Vila i ara menys que mai.
A totes les eleccions CiU en resulta guanyadora, i a les municipals la cosa se’ns gira en contra. És per això que he treballat molt per unir totes les tendències del partit que estaven desunides, cosa que passa a tot arreu però que a Molins de Rei les desavinences dins de CiU han estat sempre com un llibre obert.
Amb 21 regidors CiU te virtualment 2 regidors. Quin és l’objectiu de regidors per aquestes eleccions?
La família de CiU a Molins de Rei potser molt més gran, però per això ens cal el que no vam aconseguir a les eleccions passades. Ens cal convèncer. Hem solventat problemes passats i portem un equip potent i amb ganes. Jo estic convençut que el dia 25 obtindrem un suport molt més gran.
Què li aportaràs a Molins de Rei?
Per primera vegada CiU podrà aportar l’experiència del cap de llista. Això pot semblar pedant per part meva, però no ho és gens, sinó que és important ja que per problemes esmentats això no havia passat mai.
Per altra banda, al llarg de tota l’entrevista ja he explicat les coses que podem i volem fer la gent de CiU, però sobretot podem aportar seny per posar davant dels interessos de partit els interessos de Molins de Rei i tirar endavant projectes com hem fet tantes i tantes vegades. I a aquest mandat a estat CiU la que per damunt del que serien els interessos de partit i a 10 mesos de les eleccions entra en un pacte que jo sempre havia qualificat de policial per tal de desfer l’empat i tirar les coses endavant a la Vila, i ho fem suplint a aquells que el poble havia cridat i donat la responsabilitat de fer-ho, però que han preferit defugir responsabilitats i fer d’espectadors.
El que nosaltres oferim com ja he dit, fonamentalment i en definitiva, una gent que no té la mentalitat burocràtica, oferim el seny d’un equip que es com tots nosaltres, planers i sense afanys personals, sense professionals de la política i això ens dona altres punts de vista que crec importants.
Què t’has deixat per dir?
Moltes coses, segur. Sempre em passa.
Qui em coneix sap que m’agrada més escoltar que parlar. Escoltant s’aprèn molt. No em considero en possessió de la veritat absoluta i penso que tots podem aportar el nostre gra de sorra a la societat, d’aquí neix la meva obsessió per la participació, per la idea dels consells municipals que ara sembla que tots descobreixen, i benvingut sigui si són sincers, jo no vull medalles només que els fruits de l’esforç siguin els correctes.
No sóc un gran orador i difícilment ho seré, però tinc un somni que es diu Molins de Rei i hi posaré tota la meva capacitat de treball.
Musica: de la pel·lícula Barry Lyndon
http://www.guai.com/molins/quim/joaquim_marti.htm