|
versió per imprimir
ENTREVISTA AMB EL JOAQUIM MARTÍ
CANDIDAT A L'ALCALDIA PER CiU
Qui és el Joaquim Martí?
Sóc fill de
Molins de Rei, vaig néixer l’any 1957 dins d’una família força arrelada a la
Vila. Sóc el cinquè de sis fills i els meus pares eren el Jaume i la
Nativitat. Professionalment sóc comerciant, tinc una botiga a Molins de Rei
i, per tant, hi visc i hi treballo, cosa que crec que fa que me l’estimi
doblement. Sortosament ja va desapareixent aquell tòpic, avui ridícul, de
què el “comerciant només es preocupa del calaix”, jo crec que s’estima molt
la Vila, justament perquè en la majoria dels casos, amés de viure-hi s’hi
guanya les garrofes, per tant la major part de la seva vida és aquí, a
Molins de Rei... Ui! Ja m’he enrotllat i he perdut el fil. Seguim...
Estic casat
des de fa vint-i-tres anys amb la Montserrat i tenim dos fills, la Judit i
el Jaume. Des de fa set anys sóc president de la Unió de Botiguers i des de
1999 sóc Regidor a l’Ajuntament, on aquest últim any he tingut la
responsabilitat de la Regidoria de Cultura.
CiU encara
arrossega la crisi interna des de temps del Sr. Josep Canals?
Desconec de
primera mà què va passar en aquells moments, però crec que ja és pasta i que
ara cal mirar el futur. La primera pedra ja està posada i n’estic satisfet.
Els principals protagonistes d’aquell afer que, per altra banda, no tenen
cap problema personal entre ells, han vingut a actes públics i s’han assegut
a la mateixa taula. Penso, sincerament, que l’important és el projecte de
Vila que tenim tots, i estic segur que tots n’estarem a l’alçada, perquè ara
el perill que tenim a la Vila és real i no s’hi val a jugar.
Per la meva
banda, en el discurs de presentació de la llista, vaig voler donar-los les
gràcies a tots, sense excepció, per tot el que han fet per CiU a Molins de
Rei i que en ocasions ha estat pagat amb una patada. Totes les persones
implicades saben que a vegades la gent dels partits és injusta, però també
que això es paga car.
Jo crec que
per primer cop després de molt de temps no hi ha problemes i això s’ha de
notar.
Perquè molts
votants de CiU d’església voten a IiE?
Ho desconec.
Sóc conscient
que IiE ha recollit, tradicionalment, el vot de CiU a les municipals i no
s’entén gens. Jo crec que ha estat per culpa de les divergències del passat
que van fer que molts votants es quedessin a casa i també que algunes
persones del partit a Molins de Rei se’n desmarquessin i donessin suport a
IiE .
Però pel que
fa a la qüestió església puc dir que a CiU, hi ha moltes persones amb
profundes creences religioses, d’altres no tant i d’altres gens, però totes,
i jo no ho permetria d’altra manera, som molt respectuoses amb les creences
i els sentiments dels altres.
Suposo que per
tots aquests afers interns no hem sabut engrescar la nostra gent, però ja
estem en fase de recuperació i segur que tornarem a recuperar posicions.
Segueix
dividida la gent de CiU?
Decididament
no.
Qué dius del
comentaris que fa Víctor Puntas en la seva entrevista sobre CiU...
La nostra
incorporació al govern Municipal va desfer l’empat i ha comportat que molts
temes que estaven dormint es desencallessin d’immediat.
En aquest
temps s’ha desencallat l’escola bressol, l’autobús urbà, el pla de
dinamització comercial i el primer consell consultiu municipal que dormia
des del 2000, s’ha augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana tot reforçant
el torn de nit, s’han aprobat uns pressupostos on per primera vegada no es
barreja la despesa ordinària amb l’extraordinària i s’empendran inversions
del pressupost a càrrec de l’ordinari. Per primer cop hi ha diners per
rehabilitar patrimoni municipal començant per la Federació i el Museu i,
sobretot s’ha retornat el protagonisme a les entitats culturals, ademés hem
deixat de tenir “dos alcaldes”.
Sincerament,
en 10 mesos no està pas malament.
Pel que fa a
les entitats culturals i del que dic de retornar el protagonisme, ho dic
molt seriosament, són elles les que han de dur el pes de la cultura i
l’Ajuntament té el deure de recolzar-les i de facilitar que puguin fer la
seva tasca amb normalitat actuant de forma subsidiària però sense entar-hi
en competència, i això és el que he fet.
A part dels
meus gustos i aficions, si una entitat corre amb el risc de fer un concert
per 3000 persones i a l’Ajuntament li demana la infrastructura s’ha de mirar
de cobrir com es fa amb totes les entitats.
El Víctor sap
que no són 4 milions, ja que ha pogut veure la fitxa igual que jo, i sap que
una gran part de la despesa és per arranjar el camp de futbol, cosa que es
fa cada dos anys, i aquest any toca al Recreatiu Incresa. El Víctor ho sap,
però estem en època electoral i es veu que tot val.
Pel que fa al
canvi dels encants, penso, pensava i, si ningú em demostra el contrari,
seguiré pensant que és un nyap el fet de tallar,gairebé com si fos la Fira
cada divendres, els carrers, Però un desacord- et recordo que sóc sol- no
pot fer que segueixi intentant amb totes les meves forces que el nostre
poble tiri endavant i no ser un mer espectador com ha estat ERC aquests
últims 4 anys.
T’imagines si
en comptes d’un regidor n’haguéssim estat dos la feina que hauriem fet des
del començament?.
Què
en penses de Víctor Puntas ?
És un company
de Consistori. És una persona que crec que fa i farà de la política la seva
vida i que potser arribarà molt llunys dins el seu partit o un altre, això
no se sap mai. Fins avui, però ERC sempre ha defugit responsabilitats jugant
al “si, però no”... i no saps mai què pensar.
Ets Republicà o
Monàrquic?
La veritat :
No ho sé. El que sé és que el rei que diuen que tenim no és el meu, no m’hi
sento gens identificat ja que fins ara m’ha negat la identitat.
El Sr. Felip
Puig Conseller de Política Territorial i Obres Publiques i Portaveu del
Govern, en la presentació de la llista de CiU, va demanar al ciutadans de
Molins de Rei que no permetessin que la diputada més maleducada del
Parlament, fos l’alcaldessa de Molins de Rei?
Sobre
això penso que ja se n’ha parlat massa.
Coneixent al
conseller, penso: Què li deu haver fet perquè vagi dir això? No és un home
de reaccions d’aquestes sinó és per una raó molt concreta. Ells s’ho sabran.
Jo amb el que
em quedo és amb les paraules de suport a tota la gent de CiU de la Vila..
Casimir...
El Casimir Boy
ha estat, per mi, l’Alcalde més castigat. Ho va ser per l’oposició, cosa
lògica, però , també, pel seu propi partit fins al punt d’arribar a
l'ensanyament personal i a deixar-lo en una situació molt precària. Jo no ho
entenc.
Durant el seu
mandat, la gent de CiU molts cops no va coincidir amb ell, però el que si
que és veritat és que sense cap mena de pacte de govern des de CiU es va
mirar de posar seny i de tirar el poble endavant ajudant-lo a governar
mínimament.
El que més em
fa pensar del que diu a l’entrevista que li has fet és que les finances
municipals de l’època anessin a càrrec de la Carme Figueras amb tant nefast
resultat, no m’agradaria que tornés a passar.
En fi, des de
la discrepància, considero que el Casimir va estar molt maltractat pels que,
teòricament, eren els seus companys de viatge, i això fa molt mal.
Què
en penses de la Carme Figueras?
És una
política professional, la més antiga de l’Ajuntament, portarà 24 anys
ininterromputs.
Crec que té un
caràcter molt fort i que no escatima res per aconseguir el que vol. No crec
que la seva fita sigui l’Ajuntament sinó un trampolí per si a la tardor les
coses li van tant bé al PSC com ells es pensen.
Les
següents preguntes anaven dirigides als membres de la seva llista, però per
una mala exposició meva el Joaquim va interpretar que la pregunta anava
dirigida als membres de la llista del PSC. Tot i no ser la intenció, m’ha
semblat adient publicar els seus comentaris.
Comentari sobre
el 2 de la llista. (Cesc Castellana)
No
personalment, sinó políticament parlant, el Cesc és un altre professional de
la política. Va començar en el mon sindical a CCOO i ha passat per diferents
llocs fins arribar a ser un pes dins el PSC. Jo crec que potser la persona
destinada a substituir la Carme si se’ls compleixen les previsions
esmentades.
Tampoc hi ha
qui el pari davant el que li convé.
Quan parla
dona moltes voltes. Ha arribat a estar en una reunió amb 14 persones i totes
elles van entendre el contrari del que diu que va dir, però jo no crec que
sigui perquè no se sàpiga explicar sinó que entra dins el seu joc polític
expressar-se amb ambigüitats per si, possiblement, ha de canviar de parer.
Comentari
sobre la 3 de la llista. (Pepita Catasús)
No la conec
gaire, sembla que forma part de la Junta de l’Agrupa i que no fa gaire
estava a ERC, però al final ha acabat al PSC. Aquests dies se’n parla força
de la seva incorporació sobtada al PSC, però jo no puc opinar perquè no la
conec.
Comentari sobre
el 4 de la llista. (Conrad Felip)
Només
sé que els seus pares són veïns meus. Diuen que és quota de partit, que
treballa pel PSC a Sant Boi...
Jo crec que
els partits saben que sense el vot del Centre Vila no s’aconsegueix
l’Alcaldia i com que el PSC ha estat sempre mancat d’aquest vot ho vol
arreglar incorporant com sigui gent del centre a les llistes.
Parlem
dels teus, dels de la llista de CiU a Molins de Rei.
Estic
segur que reunim un conjunt de persones que en bloc tenen els requisits que
fan falta per tirar endavant Molins de Rei.
Primerament es
fa una aposta per la continuïtat del cap de llista, trencant amb la tònica
habitual de CiU a la Vila. Després incorporem joventut però alhora
experiència en el cas del Joan Ramon Casals, que tot i ser jove ja va estar
2 anys de regidor i és una persona que porta molt de pes en la política
general del partit.
Pel que fa al
Jordi Janés és un infatigable treballador polític, ve de la JNC i no para
d’aportar idees amb unes ganes i una dedicació envejables.
La Gemma
Castellví s’incorpora a la política en aquestes eleccions i ens ha portat
aquell punt d’aire fresc i d’idees renovadores que tanta falta fan a tot
arreu, ja l’aniràs coneixent, és molt dinàmica i porta moltes ganes.
Igualment
podem parlar del Roger Figueras i de la Cristina Vila. La Cristina és una
lluitadora incansable pel que considera just, la última d’aquestes lluites
va ser per l’escola bressol.
No puc parlar
de tots perquè no acabaria, però tots des de l’ú al vint-i-quatre són
importants i cadascun té el compromís inequívoc de lluitar per el Molins de
Rei que ens mereixem com a part de la Catalunya que volem.
Tenim un equip
renovat, on es combina l’empenta dels joves amb la serenor dels que no ho
som tant.
Som una gent
sense mentalitat burocràtica, som com tothom, tenim problemes per resoldre i
volem que l’administració ajudi a fer-ho sense interessos de poder i on la
prioritat no sigui mantenir una cadira .
El
Iván Arcas diu a la seva entrevista:
“Joaquim Martí ha estat capaç de dur endavant la responsabilitat municipal i
local de CiU en un marc força complexa, sovint en solitari i abocant-hi
moltes hores de dedicació. Aquesta capacitat de treball, es mereix la
continuïtat del seu liderat al capdavant de l’agrupació local de CiU, però
crec que és la mateixa CiU qui necessita d’aquesta estabilitat per tal de
poder assolir el nivell d’organització i representació que ha de tenir a
Molins de Rei. Voldria destacar que el Quim ha demostrat en el seu període
de govern, la seva capacitat de gestió i iniciativa i, també, la seva
intel·ligència en el marc de la negociació. El plenari ha de reflectir la
realitat social de Molins de Rei i no en tinc cap dubte de que CiU te un
espai i una representativitat ciutadana forta que cal que estigui
representada”.
Uf!!!, mira
que m’ho creuré i llavors puc resultar inaguantable... Ivan, ets un amic.
Així es fa.
Com
veus a l’Ivan?
L’Ivan
va ser un dels puntals perquè l’acord entre CiU i el govern fos una
realitat. Més enllà de discrepàncies polítiques el diàleg amb ell sempre és
possible.
Quan jo encara
no era al govern i IiE governava amb minoria, ell era regidor de finances i
quan negociàvem els pressupostos, tot i que la clau la tenia ERC, l’Ivan
lluny del que feien altres – pensa que jo venia d’una patacada molt forta
- negociava el meu vot que al cap i a la fi no era decisiu del tot com tots
els altres, com si fos importantíssim.
Amb ell vaig
arribar a acords molt importants per la Vila: El centre de dia, l’exempció
de l’impost de successions per la casa on vius i la botiga familiar, la
redacció final del consell de comerç i moltes d’altres.
Per cert, i
pren nota, vam arribar a un acord per moderar l’augment de l’IBI i no va
prosperar perquè ERC des de l’oposició va amenaçar que no aprovaria les
ordenances i tombaria el govern. Proposaven un augment encara més fort que
el del govern. Increïble però cert.
Et dic molt
sincerament que amb totes les discrepàncies, que n’hi ha, no em faria res
seguir treballant amb L’Ivan.
Què li fa falta
a l’Ajuntament de Molins de Rei?
Més
ambició per tirar endavant projectes emblemàtics i una millor gestió.
Cal avançar-se
a les necessitats, sense tanta lentitud i amb una bona previsió dels
terminis i dels recursos que hi cal esmerçar.
Cal fer els
pressupostos en funció del que tenim, del que som capaços de trobar i de la
pròpia capacitat d’endeutament i repartir-los el millor possible entre les
necessitats.
Molins de Rei
ha avançat però ha perdut quelcom que ens feia únics, diferents. Crec que
s’ha de recuperar el lideratge.
Com ha estat
l’experiència de Regidor de Cultura?
Bàsicament
el que he intentat fer és connectar amb les entitats i mirar de tornar a
dotar-les del protagonisme que es mereixen.
He mirat de
desencallar el projecte de Museu i he començat a treballar per la
rehabilitació del patrimoni municipal.
També he
iniciat el que ha de ser el principi de sinergies, paraula molt de moda, que
no és altra cosa que l’aprofitament dels esforços individuals per obtenir un
millor resultat comú. La cultura és una cosa viva que té a veure en gairebé
tots els aspectes de la societat, al comerç, per exemple, li passa el
mateix i per tant s’han d’ajuntar esforços.
D’aquí va
sortir la idea de promocionar el MEL amb la campanya 2x1 i buscar-li el
rendiment social que ha de tenir.
Ajuntar
esforços és molt important, en tots el àmbits.
L’experiència
ha valgut la pena i espero poder seguir incidint en aquesta àrea i que no es
desfaci el camí iniciat.
Com
ha anat l’experiència de la campanya de promoció del MEL amb col·laboració
amb el BOT-MOL?
Molt positiva.
Em aconseguit crear una implicació del comerç i augmentar l’aforament dels
espectacles, aconseguint un bon rendiment social.
MB ?
A les eleccions de
1991 recordo que vas venir a la meva botiga per demanar-nos que vinguessim
al foment a veure el vídeo de Molins Bulevard. Segurament era l’únic
botiguer, apart de tu, en assistir. En acabar em vas demanar l’opinió i
recordo que et vaig dir que era molt maco però molt difícil de realitzar a
Molins de Rei, dons no era Hol·lywood. Per altra costat, tu vas presentar el
projecte en un moment en que malauradament, no era compres, tal i com tu
dius, més que per CiU. Era la època en que vaig anar per primer cop a
l’ajuntament com a president, vaig escoltar allò de “Molins de Rei te moltes
prioritats, però vosaltres
(els comerciants), en sou la última”.
Tu, Josep, has estat, fins avui, l’únic regidor de comerç de la
Vila, el que ens dona la mesura de la importància que ha tingut i te el
comerç de la Vila, pels que ens han manat fins avui. Recordo les
contra-campanyes institucionals que volien enfrontar els uns contra els
altres; de la pedagogia que hem fet de fer veure que el que defensàvem, i
defensem es més que un negoci, una forma de vida. La nostra. Ara, encara que
tots en parlin, tu i jo sabem que no ho entenen, però per sort la pedagogia
d’anys fa que vegin que es quelcom important, que no entenen, però
important.
Com es sabut, el teu projecte, no el varen creure, ni IiE, ni el
teu propi partit , que el va posar en un calaix, i de tot el projecte només
en van executar el que era la ultima fase; la peatonalització.
Anys desprès, al
1997, la Generalitat va crear el que son els plans de dinamització dels CCCO
i que tenen a veure amb la idea d’aquell Molins Bulevard que tu parlaves,
però amb la diferencia de que la direcció, i el pes de la dinamització recau
sobre el propi comerç. I per tant li dona el protagonisme de la seva pròpia
dinamització i el teu potser era mes intervencionista, i mes pensat des de
l’administració.
Què
els hi falta als empresaris molinencs?
Un Ajuntament
on la seva veu estigui també representada, perquè cal comptar també amb ells
per tirar endavant. Potser els caldria una associació a l’estil del Bot-Mol,
de totes maneres la seva dimensió i el seu potencial és molt més gran
individualment que el del comerç. Un ajuntament que analitzi perquè empreses
emblemàtiques de la Vila han marxat al poble del costat, al mateix polígon
però al poble del costat, alguna cosa deu passar.
Què ha canviat
en aquests 4 anys des de que et vas presentar per primera vegada amb ara?
Moltes
coses. Per començar he canviat jo. A les darreres eleccions hi anava un
Joaquim “emprenyat”, i això no és bo.
Avui afronto
les eleccions amb tranquil·litat i amb l’experiència d’haver estat als dos
costats de l’Ajuntament : Al govern i a l’oposició.
Hi ha coses, a
vegades molt senzilles que per culpa de la burocràcia es tornen complicades.
Recordo un
senyor que quan encara era a l’oposició em va parlar desesperat d’una
paperera que tenia al mig d’una finestra i que feia una pudor insuportable.
L’home portava dos anys amb queixes, em va ensenyar els papers que li
enviaven des de l’Ajuntament i eren les típiques burocràtiques de sempre.
Vaig anar a veure la paperera i em vaig adonar que tenia més raó que un
sant.
Per anar ràpid
vaig parlar amb el regidor de medi ambient i li vaig demanar que ho anés a
veure, ho va fer i l’endemà es treia la paperera. Fins llavors no hi havia
anat ningú, se li donaven només respostes estandarditzades.
Això era
senzill i altres coses poden ser més complicades però s’ha d’escoltar i
posar-se al lloc dels altres. Tot això per mi és molt gratificant.
Quin
problema hi ha en un consistori composat per 16 regidors d’esquerra i 1 de
conservador? Solo ante el peligro?
D’entrada ni la majoria d’ells són
tant d’esquerra ni jo em considero tan conservador, sobre aquest tema en
podriem parlar molt i personalitzar molt, però tampoc no cal.
Mira, un
Ajuntament amb 16 regidors que es diuen d’esquerra pot tenir un problema que
jo crec que va definir, potser sense voler, el Jordi Romeu a l’últim Ple. Va
dir que a “l’Ajuntament hi havia masses regidors de lletres i molt pocs de
ciències”. Crec que, metafòricament, aquest és el punt : Hi ha molta
sensibilitat- no pas exclusiva d’ells – per fer coses i gastar diners, però
poca idea de saber administrar aquests diners. La majoria venen del sector
públic, i cap d’ells, excepte jo, saben el que es obrir la barraca al mati i
només saber a ciència exacta el que et gastaràs aquell dia, i no pas si
faràs ni cinc de calaix. Per poder gastar, fa falta algú que administri i
sàpiga estalviar. Aquest punt es nota al govern municipal aquest mandat en
l’últim pressupost. Per primer cop les inversions son reals i es destinen
diners de l’ordinari a invertir en coses de futur. Solo ante el peligro?, si
i no... però l’experiència que et dóna el fet d’estar sol és com un curs
accelerat on cada dia val per deu.
Creus
que representa la realitat de Molins de Rei?
No, ni molt
menys. Els resultats de les municipals a Molins de Rei no representen en
absolut la realitat social de la Vila i ara menys que mai.
A totes les
eleccions CiU en resulta guanyadora, i a les municipals la cosa se’ns gira
en contra. És per això que he treballat molt per unir totes les tendències
del partit que estaven desunides, cosa que passa a tot arreu però que a
Molins de Rei les desavinences dins de CiU han estat sempre com un llibre
obert.
Amb
21 regidors CiU te virtualment 2 regidors. Quin és l’objectiu de regidors
per aquestes eleccions?
La família de
CiU a Molins de Rei potser molt més gran, però per això ens cal el que no
vam aconseguir a les eleccions passades. Ens cal convèncer. Hem solventat
problemes passats i portem un equip potent i amb ganes. Jo estic convençut
que el dia 25 obtindrem un suport molt més gran.
Què
li aportaràs a Molins de Rei?
Per
primera vegada CiU podrà aportar l’experiència del cap de llista. Això pot
semblar pedant per part meva, però no ho és gens, sinó que és important ja
que per problemes esmentats això no havia passat mai.
Per altra
banda, al llarg de tota l’entrevista ja he explicat les coses que podem i
volem fer la gent de CiU, però sobretot podem aportar seny per posar davant
dels interessos de partit els interessos de Molins de Rei i tirar endavant
projectes com hem fet tantes i tantes vegades. I a aquest mandat a estat CiU
la que per damunt del que serien els interessos de partit i a 10 mesos de
les eleccions entra en un pacte que jo sempre havia qualificat de policial
per tal de desfer l’empat i tirar les coses endavant a la Vila, i ho fem
suplint a aquells que el poble havia cridat i donat la responsabilitat de
fer-ho, però que han preferit defugir responsabilitats i fer d’espectadors.
El que
nosaltres oferim com ja he dit, fonamentalment i en definitiva, una gent que
no té la mentalitat burocràtica, oferim el seny d’un equip que es com tots
nosaltres, planers i sense afanys personals, sense professionals de la
política i això ens dona altres punts de vista que crec importants.
Què t’has deixat per dir?
Moltes coses,
segur. Sempre em passa.
Qui em coneix
sap que m’agrada més escoltar que parlar. Escoltant s’aprèn molt. No em
considero en possessió de la veritat absoluta i penso que tots podem aportar
el nostre gra de sorra a la societat, d’aquí neix la meva obsessió per la
participació, per la idea dels consells municipals que ara sembla que tots
descobreixen, i benvingut sigui si són sincers, jo no vull medalles només
que els fruits de l’esforç siguin els correctes.
No sóc un gran
orador i difícilment ho seré, però tinc un somni que es diu Molins de Rei i
hi posaré tota la meva capacitat de treball.
Musica: de la pel·lícula
Barry Lyndon
http://www.guai.com/molins/quim/joaquim_marti.htm
versió per imprimir
|
