Versió per imprimir

LA ÚLTIMA NOCHE
que pasé contigo...

En el darrer Ple hi hagueren diversos comiats per part dels regidors que no estaran de segur en la propera sessió.

Per part del PSC en Juan José Moreno va voler intervenir malgrat l’actitud de la Carme, va manifestar que estava conten d’haver tingut com a company en Joan Barrios. Es una mica vergonyós pels regidors del PSC veure com tots el regidors de l’Ajuntament de tots els grups polítics diuen lliurement el que pensen excepte ells, un grup on hi ha una veu que mana i la resta obeeix. 

En Joan Barrios no va voler intervenir i així ho ha fet saber als mitjans de comunicació. No vol perjudicar la campanya de la Carme amb les seves declaracions. 

Quan uns arriben altres marxen, mentre uns van altres tornen. És el cicle de la vida del Rei Lleó.

El record mes trist de la meva breu estada a la Casa de la Vila es el dia que vaig presentar la meva carta de dimissió de regidor. El poc temps que disposava era per fer coses, donat que no les podia fer, no podia estar més temps, tenint tantes coses per fer a casa. Assentat en un dels bancs de l'anterior Plaça de la Vila, amb la carta de dimissió a la mà, sol. Vaig plorar, masses problemes. Els comiats sempre tenen quelcom de tristor.

Per part de IiE es varen acomiadar vells monstres de la política molinenca. En Jordi Romeu m’ha fet arribar l’escrit del seu comiat del qual n’he extret aquests fragments de la: 

INTERVENCIÓ JORDI ROMEU 

COMIAT AJUNTAMENT. PLE 29.4.2003 

Sr. Alcalde, companyes i companys de consistori, amigues i amics: 

Avui, com bé us ho podeu imaginar, és un dia molt especial per a mi. Pràcticament es compleixen els setze anys des que vaig prendre possessió com a regidor de l’Ajuntament de Molins de Rei, de l’Ajuntament del meu poble. 

El dia 10 de juny de 1987, un dimecres, guanyava el meu dret a ocupar una cadira en aquesta taula a les eleccions municipals de 1987. El dia 30 de juny, els regidors d’aquell mandat preníem possessió del càrrec i era elegit batlle de la vila el Sr. Casimir  Boy.  Vaig entrar a l’Ajuntament amb els meus companys del que mesos després anomenaríem l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei i amb la Paquita Riera com a cap de llista. De forma ininterrompuda a l’Ajuntament he compartit els mateixos 16 anys amb l’amic Carles Martínez, en aquell moment amic i adversari polític i avui amic i company de Grup a Iniciativa i Esquerra. En presència al Consistori d’ençà de la recuperació de la democràcia municipal el 1979 només ens supera la Carme Figueras. Ella porta 20 anys a l’Ajuntament de forma ininterrompuda. Només el Manel Hernàndez, dels exregidors, amb 19 anys, ens supera en temps d’estada a l’Ajuntament. 

Dic això, parlo de tots aquests anys de regidor, perquè és el factor temporal el principal que em mou a acabar aquesta llarga etapa  com a regidor del meu poble. Perquè han estat 16 anys de servei a la vila, de compromís personal i polític, amb els meus companys, amb els meus electors i, en definitiva, amb tota la comunitat molinenca. Crec en la necessària renovació, en la saba nova, en els nous vents, que no en els mals aires. Per això, amb tot el convenciment del món, he volgut contribuir a la renovació de les persones, de les idees i del projecte col·lectiu de Molins de Rei. I així ho faig ara, estimulant la renovació, per tots evident,  en el si d’Iniciativa i Esquerra, seguint l’exemple de l’exalcalde i company de Grup, Josep Janés, i també del Carles Martínez i del Manel Hernández i com ja van fer en el seu moment, l’Antònia Castellana i el Joan Sàbat. I penso que, després de tants anys, la renovació comença per un mateix. I animo a compartir, com a mínim, la reflexió a totes aquelles i aquells  que seguiran al Consistori de Molins de Rei  amb molts anys de presència al voltant de la taula de Plens.

------------

Durant aquests anys he pogut comprovar que, en el nostre Consistori, hem estat minoria les persones que hem arribat a l’Ajuntament procedents del sector  o de l’empresa privada. I en general són els que hi han fet l’estada més curta. Algú podrà pensar que això s’arregla fàcil, que s’agafa l’excedència i ja està. Doncs bé, no està i per diferents raons. En el meu cas s’hi afegeix la raó política. Mai he volgut professionalitzar-me  a l’Ajuntament. I sé, perfectament, que el nostre Ajuntament requereix de la dedicació, diguem-li professional i remunerada de 4 o 5 polítics. Per a mi aquest ha estat un element afegit a la meva independència. No m’he volgut guanyar la vida a la política tenint feina. Però no he volgut renunciar a treballar per la meva vila des de l’Ajuntament. He preferit, doncs,  seguir treballant a fora i, per tant, dedicar a l’Ajuntament moltes tardes i nits i caps de setmana que  no deixar la feina. Una feina en un sector tan profundament canviant com  és el de la banca a on continuo. Per altra banda, i serveixi això també com a element de reflexió, segueix sense estar ben resolt el salt del sector privat al càrrec públic i viceversa. No és casual, doncs,  que tantes i tants regidores i regidors d’aquest i d’altres ajuntaments siguin funcionaris o treballadors de l’administració en les seves diferents branques. La seguretat o inseguretat laboral i la pròpia necessitat laboral pot començar i/o acabar influint a l’hora de mantenir fidelitats polítiques i prendre determinades decisions. Per això deia allò de la meva independència.

------------

Penso sincerament que els difícils equilibris polítics d’aquest mandat han impedit mantenir el ritme d’acció política i de govern del passat,  del qual vam rebre l’enorme inèrcia d’una administració potent. I això demostra que la solidesa del govern es fonamental a l’hora d’encarar els nous projectes que ens facin donar, com a vila, nous salts endavant. I per a mi, un govern sòlid no és necessàriament el que té molts regidors governant, que també,  sinó aquell que aborda amb decisió la solució dels problemes i les demandes dels vilatans, més enllà dels interessos dels partits que el sostenen. El més important, és el que es fa, no qui surt a la foto.

------------

 Aquest Ajuntament té un equip humà fantàstic que massa sovint no reconeixem. Com que, durant aquests 16 anys, he estat més un regidor de tarda o nit que un regidor d’aquells que els treballadors de la casa veuen sovint, encara he tingut menys oportunitats de felicitar  la gent quan s’ho mereixia que en el meu cas, ha estat moltes vegades. Ho vull fer avui i em permetreu que de tot l’equip de treballadors i treballadores que tant m’han ajudat, personalitzi el meu agraïment en tres d’ells, avui ja jubilats i amb qui tampoc vaig poder tenir el nivell de relació que m’hagués agradat: la Fina Rodon, el Sr. Bermúdez i en Josep Artés. Ells encarnen, per a mi, el model de treballador que estima la seva feina, la seva vila i és perfectament conscient que és un servidor públic. Ells han estat uns grandiosos professionals, adaptant-se als nous temps, als nous caps i a les noves tecnologies. M’agradaria que  la seva capacitat de treball i la seva dedicació a l’Ajuntament fossin un model per a moltes de les noves persones que s’han incorporat a treballar a la Casa de la Vila els darrers anys.

------------

La política comporta sempre tenir companys de viatge. I amb això he tingut tota la sort del món. Vull començar per tota la gent que m’ha fet costat durant tots aquest anys a l’Esquerra Nacionalista. Deixeu-me fer esment als que avui ja no estan entre nosaltres: l’Antoni Espejo, en Josep-Lluís Estela, i l’Anton Llecha. I el sempre lleial Salvador Castellví i a la gent d’El Grill. Amb un munt de gent com aquesta  que potser mai militaran en un partit polític, independentista i d’esquerres, que tenen idees pròpies i ganes de treballar pel poble, vam configurar una cosa ben especial: l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, que aviat farà 16 anys.  Amb la gent de l’Esquerra Nacionalista i la gent d’Iniciativa per Catalunya-Verds i amb uns caps de files com en Josep Janés i ara l’Ivan Arcas hem avançat junts, hem fet un gran camí  i estic convençut que seguirem fent-lo.

------------

I els meus companys de Grup, que han tingut la santa paciència d’aguantar-me. Primer, la Paquita Riera, amb qui vam compartir l’aprenentatge de l’Ajuntament i de moltes coses de la vila en uns moments molt difícils. Després tota la gent d’Iniciativa i Esquerra: En Manel i el seu Molins de Rei ideal al cap, que ens anava explicant i retocant dia a dia; l’Antònia, el seu bon criteri i la seva discreció; en Carles i el seu diésel sempre a punt per fer trajectes de gran recorregut; la Veva, la seva energia i sensibilitat i amb qui sense el seu suport jo hauria pogut fer ben poca cosa; en Josep Ventura i en David Asensi, que van passar de pressa, massa de pressa; l’Enric Franch, sempre a punt de fer-nos les coses més tranquil·les i fàcils; en Joan, el regidor més noble, lleial, directe  i sincer que hem tingut i que tant i tant, nosaltres i molts molinencs, hem trobat a faltar; la Núria, fidel, lluitadora i compromesa tots aquests anys i amb un  gran futur  a l’Ajuntament, com ja ha demostrat en aquest difícil present; en Pep que ha sigut el cap de colla, d’una colla que ha trencat barreres i rècords en el bon govern de la vila i amb qui he tingut el goig de compartir tots els seus anys al front de l’alcaldia del meu poble i finalment l’Ivan, l’alcalde del present i tota una garantia per ser l’alcalde del futur.

Un home jove que sent passió per la seva vila i per la seva gent i que espero i confio que serà l’elegit per liderar l’Ajuntament i la nostra vila en els propers anys.

------------

Seguiré, per què no, a la política municipal, des de la base, amb la meva gent de sempre i a disposició de l’alcalde i del  nou equip de regidors d’Iniciativa i Esquerra. Però també m’interessen moltes altres coses que hi ha al nostre entorn. Els temps estant canviat, com deia Dylan, i em cal actualitzar moltes dades i necessito repensar moltes idees. Fenòmens com la immigració, els nous corrents de pensament dins del nacionalisme, el paper tebi dels partits en la reivindicació nacional i social, els nous valors culturals i els moviments antiglobalització, la despolitització d’una bona part del moviment pacifista, el paper de la vella i la nova Europa,… són aspectes que em preocupen i m’apassionen i dels que  vull aprendre coses. I també del meu poble: la crisi de l’associacionisme tradicional i l’empenta del nou, quin creixement volem i com afecta el territori, quins equipaments realment necessitem, quin paper pensem jugar en el nou entorn metropolità, com es donen respostes a les noves necessitats socials,…

Amb això estaré, amb les meves coses i amb la meva família. I em sentiré ben a prop vostre i dels vostres neguits, que també seran els meus.

 Moltes gràcies.

Musica:
LA ÚLTIMA NOCHE
Bobby Collazo

La última noche que pasé contigo

la llevo guardada como fiel testigo

de aquellos momentos en que fuiste mía

y hoy quiero borrarla de mi ser.

La última noche que pasé contigo

quisiera olvidarla pero no he podido.

La última noche que pasé contigo

tengo que olvidarla por mi bien.

Por qué te fuiste aquella noche

por qué te fuiste sin regresar

y me dejaste aquella noche

con el recuerdo de tu traición.

http://www.guai.com/molins/la_ultima_noche.htm

Versió per imprimir