|
Versió per imprimir
LA ÚLTIMA
NOCHE
que pasé contigo...
En el
darrer Ple hi hagueren diversos comiats per part dels regidors que no
estaran de segur en la propera sessió.
Per part del PSC en Juan José
Moreno va voler intervenir malgrat l’actitud de la Carme, va manifestar que
estava conten d’haver tingut com a company en Joan Barrios. Es una mica vergonyós
pels regidors del PSC veure com tots el
regidors de l’Ajuntament de tots els grups polítics diuen lliurement el que pensen excepte ells, un
grup on hi
ha una veu que mana i la resta obeeix.
En Joan Barrios no va voler
intervenir i així ho ha fet saber als mitjans de comunicació. No vol
perjudicar la campanya de la Carme amb les seves declaracions.
Quan uns arriben altres marxen, mentre uns van
altres tornen. És el cicle de la vida del Rei Lleó.
El record mes trist de la meva breu estada a la
Casa de la Vila es el dia que vaig presentar la meva carta de dimissió de
regidor. El poc temps que disposava era per fer coses, donat que no les
podia fer, no podia estar més temps, tenint tantes coses per
fer a casa. Assentat en un dels bancs de l'anterior Plaça de la Vila, amb la
carta de dimissió a la mà, sol. Vaig plorar, masses problemes. Els comiats
sempre tenen quelcom de tristor.
Per part de IiE es varen
acomiadar vells monstres de la política molinenca. En Jordi Romeu m’ha fet
arribar l’escrit del seu comiat del qual n’he extret aquests fragments de
la:
INTERVENCIÓ JORDI ROMEU
COMIAT AJUNTAMENT. PLE 29.4.2003
Sr. Alcalde, companyes i
companys de consistori, amigues i amics:
Avui, com bé us ho podeu
imaginar, és un dia molt especial per a mi. Pràcticament es compleixen els
setze anys des que vaig prendre possessió com a regidor de l’Ajuntament de
Molins de Rei, de l’Ajuntament del meu poble.
El dia 10 de juny de 1987, un
dimecres, guanyava el meu dret a ocupar una cadira en aquesta taula a les
eleccions municipals de 1987. El dia 30 de juny, els regidors d’aquell
mandat preníem possessió del càrrec i era elegit batlle de la vila el Sr.
Casimir Boy. Vaig entrar a l’Ajuntament amb els meus companys del que
mesos després anomenaríem l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei i amb la
Paquita Riera com a cap de llista. De forma ininterrompuda a l’Ajuntament he
compartit els mateixos 16 anys amb l’amic Carles Martínez, en aquell moment
amic i adversari polític i avui amic i company de Grup a Iniciativa i
Esquerra. En presència al Consistori d’ençà de la recuperació de la
democràcia municipal el 1979 només ens supera la Carme Figueras. Ella porta
20 anys a l’Ajuntament de forma ininterrompuda. Només el Manel Hernàndez,
dels exregidors, amb 19 anys, ens supera en temps d’estada a l’Ajuntament.
Dic això, parlo de tots aquests
anys de regidor, perquè és el factor temporal el principal que em mou a
acabar aquesta llarga etapa com a regidor del meu poble. Perquè han estat
16 anys de servei a la vila, de compromís personal i polític, amb els meus
companys, amb els meus electors i, en definitiva, amb tota la comunitat
molinenca. Crec en la necessària renovació, en la saba nova, en els nous
vents, que no en els mals aires. Per això, amb tot el convenciment del món,
he volgut contribuir a la renovació de les persones, de les idees i del
projecte col·lectiu de Molins de Rei. I així ho faig ara, estimulant la
renovació, per tots evident, en el si d’Iniciativa i Esquerra, seguint
l’exemple de l’exalcalde i company de Grup, Josep Janés, i també del Carles
Martínez i del Manel Hernández i com ja van fer en el seu moment, l’Antònia
Castellana i el Joan Sàbat. I penso que, després de tants anys, la renovació
comença per un mateix. I animo a compartir, com a mínim, la reflexió a totes
aquelles i aquells que seguiran al Consistori de Molins de Rei amb molts
anys de presència al voltant de la taula de Plens.
------------
Durant aquests anys he pogut
comprovar que, en el nostre Consistori, hem estat minoria les persones que
hem arribat a l’Ajuntament procedents del sector o de l’empresa privada. I
en general són els que hi han fet l’estada més curta. Algú podrà pensar que
això s’arregla fàcil, que s’agafa l’excedència i ja està. Doncs bé, no està
i per diferents raons. En el meu cas s’hi afegeix la raó política. Mai he
volgut professionalitzar-me a l’Ajuntament. I sé, perfectament, que
el nostre Ajuntament requereix de la dedicació, diguem-li professional
i remunerada de 4 o 5 polítics. Per a mi aquest ha estat un element afegit a
la meva independència. No m’he volgut guanyar la vida a la política tenint
feina. Però no he volgut renunciar a treballar per la meva vila des de
l’Ajuntament. He preferit, doncs, seguir treballant a fora i, per tant,
dedicar a l’Ajuntament moltes tardes i nits i caps de setmana que no deixar
la feina. Una feina en un sector tan profundament canviant com és el de la
banca a on continuo. Per altra banda, i serveixi això també com a element de
reflexió, segueix sense estar ben resolt el salt del sector privat al càrrec
públic i viceversa. No és casual, doncs, que tantes i tants regidores i
regidors d’aquest i d’altres ajuntaments siguin funcionaris o treballadors
de l’administració en les seves diferents branques. La seguretat o
inseguretat laboral i la pròpia necessitat laboral pot començar i/o acabar
influint a l’hora de mantenir fidelitats polítiques i prendre determinades
decisions. Per això deia allò de la meva independència.
------------
Penso sincerament que els
difícils equilibris polítics d’aquest mandat han impedit mantenir el ritme
d’acció política i de govern del passat, del qual vam rebre l’enorme
inèrcia d’una administració potent. I això demostra que la solidesa del
govern es fonamental a l’hora d’encarar els nous projectes que ens facin
donar, com a vila, nous salts endavant. I per a mi, un govern sòlid no és
necessàriament el que té molts regidors governant, que també, sinó aquell
que aborda amb decisió la solució dels problemes i les demandes dels
vilatans, més enllà dels interessos dels partits que el sostenen. El més
important, és el que es fa, no qui surt a la foto.
------------
Aquest Ajuntament té un equip humà fantàstic que massa sovint no
reconeixem. Com que, durant aquests 16 anys, he estat més un regidor de
tarda o nit que un regidor d’aquells que els treballadors de la casa veuen
sovint, encara he tingut menys oportunitats de felicitar la gent quan s’ho
mereixia que en el meu cas, ha estat moltes vegades. Ho vull fer avui i em
permetreu que de tot l’equip de treballadors i treballadores que tant m’han
ajudat, personalitzi el meu agraïment en tres d’ells, avui ja jubilats i amb
qui tampoc vaig poder tenir el nivell de relació que m’hagués agradat: la
Fina Rodon, el Sr. Bermúdez i en Josep Artés. Ells encarnen, per a mi, el
model de treballador que estima la seva feina, la seva vila i és
perfectament conscient que és un servidor públic. Ells han estat uns
grandiosos professionals, adaptant-se als nous temps, als nous caps i a les
noves tecnologies. M’agradaria que la seva capacitat de treball i la seva
dedicació a l’Ajuntament fossin un model per a moltes de les noves persones
que s’han incorporat a treballar a la Casa de la Vila els darrers anys.
------------
La política comporta sempre
tenir companys de viatge. I amb això he tingut tota la sort del món. Vull
començar per tota la gent que m’ha fet costat durant tots aquest anys a
l’Esquerra Nacionalista. Deixeu-me fer esment als que avui ja no estan entre
nosaltres: l’Antoni Espejo, en Josep-Lluís Estela, i l’Anton Llecha. I el
sempre lleial Salvador Castellví i a la gent d’El Grill. Amb un munt
de gent com aquesta que potser mai militaran en un partit polític,
independentista i d’esquerres, que tenen idees pròpies i ganes de treballar
pel poble, vam configurar una cosa ben especial: l’Esquerra Nacionalista de
Molins de Rei, que aviat farà 16 anys. Amb la gent de l’Esquerra
Nacionalista i la gent d’Iniciativa per Catalunya-Verds i amb uns caps de
files com en Josep Janés i ara l’Ivan Arcas hem avançat junts, hem fet un
gran camí i estic convençut que seguirem fent-lo.
------------
I els meus companys de Grup, que
han tingut la santa paciència d’aguantar-me. Primer, la Paquita Riera, amb
qui vam compartir l’aprenentatge de l’Ajuntament i de moltes coses de la
vila en uns moments molt difícils. Després tota la gent d’Iniciativa i
Esquerra: En Manel i el seu Molins de Rei ideal al cap, que ens anava
explicant i retocant dia a dia; l’Antònia, el seu bon criteri i la seva
discreció; en Carles i el seu diésel sempre a punt per fer trajectes de gran
recorregut; la Veva, la seva energia i sensibilitat i amb qui sense el seu
suport jo hauria pogut fer ben poca cosa; en Josep Ventura i en David Asensi,
que van passar de pressa, massa de pressa; l’Enric Franch, sempre a punt de
fer-nos les coses més tranquil·les i fàcils; en Joan, el regidor més noble,
lleial, directe i sincer que hem tingut i que tant i tant, nosaltres i
molts molinencs, hem trobat a faltar; la Núria, fidel, lluitadora i
compromesa tots aquests anys i amb un gran futur a l’Ajuntament, com ja ha
demostrat en aquest difícil present; en Pep que ha sigut el cap de colla,
d’una colla que ha trencat barreres i rècords en el bon govern de la vila i
amb qui he tingut el goig de compartir tots els seus anys al front de
l’alcaldia del meu poble i finalment l’Ivan, l’alcalde del present i tota
una garantia per ser l’alcalde del futur.
Un home jove que sent passió per
la seva vila i per la seva gent i que espero i confio que serà l’elegit per
liderar l’Ajuntament i la nostra vila en els propers anys.
------------
Seguiré, per què no, a la
política municipal, des de la base, amb la meva gent de sempre i a
disposició de l’alcalde i del nou equip de regidors d’Iniciativa i
Esquerra. Però també m’interessen moltes altres coses que hi ha al nostre
entorn. Els temps estant canviat, com deia Dylan, i em cal actualitzar
moltes dades i necessito repensar moltes idees. Fenòmens com la immigració,
els nous corrents de pensament dins del nacionalisme, el paper tebi dels
partits en la reivindicació nacional i social, els nous valors culturals i
els moviments antiglobalització, la despolitització d’una bona part del
moviment pacifista, el paper de la vella i la nova Europa,… són aspectes que
em preocupen i m’apassionen i dels que vull aprendre coses. I també del meu
poble: la crisi de l’associacionisme tradicional i l’empenta del nou, quin
creixement volem i com afecta el territori, quins equipaments realment
necessitem, quin paper pensem jugar en el nou entorn metropolità, com es
donen respostes a les noves necessitats socials,…
Amb això estaré, amb les meves
coses i amb la meva família. I em sentiré ben a prop vostre i dels vostres
neguits, que també seran els meus.
Moltes gràcies.
Musica:
LA ÚLTIMA NOCHE
Bobby Collazo
La última noche que pasé contigo
la llevo
guardada como fiel testigo
de aquellos
momentos en que fuiste mía
y hoy
quiero borrarla de mi ser.
La última
noche que pasé contigo
quisiera
olvidarla pero no he podido.
La última
noche que pasé contigo
tengo que
olvidarla por mi bien.
Por qué te
fuiste aquella noche
por qué te
fuiste sin regresar
y me
dejaste aquella noche
con el
recuerdo de tu traición.
http://www.guai.com/molins/la_ultima_noche.htm
Versió per imprimir |
