|
JORDI
ROMEU
I NICOLAU
És important
Recordo al
Jordi a l’any 1977 repartint papers per donar suport a la candidatura de
Xirinacs al Senat a les primeres eleccions a l’Estat el 1977. Jo vaig votar
Xirinacs.
L’any 1983 una
lema electoral em va quedar “un nou vent mourà Molins” i per 100 vots no va
ser regidor.
A l ‘any 1987
es presentà amb ERC amb la Paquita Riera i per poc no treuen 3 regidors. El
vent es va convertir en Huracà.
Des de l’any
91 sort n’hem tingut que ell portes les Finances. A fet moltes hores sense
cobrar-les, de nit el veies treballar. A l’Ajuntament hi ha molta gent de
lletres i poques de números. Es el problema de no tenir en el consistori la
representació de la gent mes conservadora, aquests acostumen a saber més de
números que de lletres. L’aportació de les dues tendències es important per
anivellar la balança.
Quan
va venir a la Fira del 92 l’Alcalde de Perpinyà em va dir: “Este pueblo es
muy rojo, 14 regidores de izquierda y solo 3 de derechas”, li vaig contestar
que no s’equivoques que a les autonòmiques els conservadors guanyaven a
Molins de Rei, l’home no ho entenia. Ara en hi ha 16 d’esquerres i i 1 de
dreta. I això no es el reflexa ideològic de Molins de Rei.
I es que Molins
de Rei es difícil d’entendre des de fora. No coneixen al Jordi Romeu. Ell
sol ha alçat moltes coses, te molta força, es un home potent i important. És sensible,
reflexiu i humà. És un somiatruites que les acaba cuinant i se les menja.
Els somnis els fa realitat, quina enveja. No es tant fàcil entendre i
acceptar al
Jordi Romeu.
Ho
benvinguts passeu passeu
de les tristors en farem fum
que casa meva es casa vostre
si es que hi han cases d’algú.
JORDI
ROMEU
I NICOLAU
Tinc 46 anys.
Estic separat i tinc un fill d’11 i una filla de 17 anys. Sóc llicenciat en
Ciències Econòmiques-Empresarials. Treballo de tècnic en el BBVA. Al llarg
dels anys he col·laborat a la Joventut Catòlica, en l’organització de molts
concerts de música i cançó; he estat col·laborador de Ràdio Molins de Rei
fins la meva entrada a l’Ajuntament i ara també en la meva qualitat de
regidor; he treballat en l’organització dels primers Carnestoltes, Focs de
Sant Joan i estat molts anys en la Comissió de la Festa Major. He estat 16
anys en el Comitè Executiu de la Fira. Vaig col·laborar en l’edició de la
revista El Crit Ofegat i també en El Grill. M’agrada el rock dels 70,
escoltar la ràdio, llegir i viatjar (com a tothom). També m’agrada veure
esport (practicar-lo és impossible, no tinc temps) i els castells.
Perquè l’any 87
no vas entrar en el govern del PSC?
A l’any 1987 els
socialistes van arribar un acord de govern amb IC i ja no ens van necessitar.
Quan un any després es va trencar el pacte, va ser CiU qui va donar suport
al govern, sobretot amb l’aprovació del desenvolupament urbanístic de La
Granja, la Riera Nova i Can Rabella degut a les pressions de la pròpia
Generalitat. Tampoc ens ho van proposar formalment i, amb el temps les
diferències eren enormes. Les actes dels Plens d’aquella època resultarien
demolidores per alguna candidata a l’alcaldia d’avui. El 1991, ja com IiE,
van pactar amb el PSC i CiU aturar el tema de Can Rabella, però els altres
plans van tirar endavant i certs sectors de Molins de Rei ens ho van fer
pagar a nosaltres tot i que vam millorar notablement el disseny urbanístic,
guanyant espai verd i equipaments i vam reduir el nombre total d’habitatges
a construir.
Perquè al Casimir
se li retreia que hagués nascut al Prat (“ve de fora”), en canvi no es veu
malament que no hagin nascut a Molins de Rei l’Iván i el
Victor Puntas?
No he estat jo
qui hagi retret mai coses d’aquestes. No em preocupa l’origen de la gent si
vol sentir-se de la vila i del país i s’hi integra. Afortunadament som fruit
de la barreja com a vila i com a nació.
En Casimir diu
que “ENMR va evolucionar com una plataforma de promoció personal d’alguns i
com a tap pel desenvolupament d’ERC a la vila”
No entenc que vol
dir promoció personal d’alguns. Els regidors de l’ENMR sempre hem
comptabilitzat les nostres dedicacions professionals amb l’Ajuntament.
Nosaltres hem estat regidors de “nit”. I en
el camp
social tots nosaltres ja érem prou coneguts a la vila abans d’entrar a
l’Ajuntament. Suposo que per això molta gent ens ha fet confiança.
No hem estat mai
un tap per l’ERC. Al contrari. ERC va desaparèixer com a conseqüència de
les seves pròpies crisis i l’ENMR va aguantar tota sola a l’Ajuntament. A
partir d’ací nosaltres vam estimular el renaixement d’ERC a la vila. I
alguns dels actuals membres del partit en poden donar fe. Sempre vam
col·laborar amb l’ERC quan aquesta organització ens ho va demanar. L’única
contrapartida era la nostra independència a nivell local (just la mateixa
que hem mantingut amb ICV) i això els actuals dirigents no ens ho han
perdonat. Volien que ens féssim militants d’ERC i nosaltres, simplement, hem
preferit seguir sent independents però lleials a la gent amb la que hem
treballat molt dur i dia a dia a la Casa de la Vila. No sé si a les persones
que ara formen l’Acord Municipal els faran les exigències que ens van fer a
nosaltres. Espero que per salut democràtica no ho facin, encara que em
sembla evident que la seva independència és diferent a la nostra. Nosaltres
vam crear una organització política sobirana que és l’ENMR.
En Casimir Boy no
va saber liderar un projecte per Molins de Rei. Amb el temps s’ha vist que
no va disposar d’un bon equip ni el seu partit el va ajudar, més aviat tot
el contrari. No hem mantingut unes bones relacions personals, cosa que,
particularment, no em satisfà. Em va doldre la manera com va acabar en la
política molinenca.
En Victor
Puntas diu “En aquest anys en Jordi Romeu i en extensió l’ENMR han jugat el
paper que li hauria tocat fer a la vila l’ERC”.
A l’any 1991
no existia organització local d’ERC. L’ENMR, coherent amb la línia d’acció
política a nivell municipal que havia seguit , va formalitzar el pacte amb
IC amb el Josep Janés com a cap de llista, per guanyar als socialistes i
redreçar el govern de la vila, molt deteriorat, i vam guanyar les eleccions.
I ho hem fet durant tres convocatòries. No sé si vam fer el paper d’ERC, el
que si sé és que vam fer el paper responsable que ens pertocava fer.
Nosaltres som independentistes amb vocació de govern des del primer dia i
amb vocació unitària amb la gent de l’esquerra nacional.
En Víctor Puntas és
un polític que ha après ràpid de la política que diu voler canviar. S’ha
professionalitzat des del primer moment i això comporta servituds. En alguns
moments la seva política i la del seu grup m’ha semblat excessivament
frívola. Però és la conseqüència lògica del paper que han decidit jugar.
Crec que molta gent de la vila no ha entès aquesta obsessió contra IiE ni,
molt especialment, per disoldre o eliminar l’ENMR. Alguns dels tics que han
manifestat semblen propis d’altres temps i actuant així el que han fet ha
estat repetir a Molins de Rei la manera de fer més clàssica del
nacionalisme d’esquerres al nostre país: l’adversari principal és el que més
s’acosta a la teva manera de pensar. Més aviat han procurat treure rendiment
de l’afebliment d’IiE on, no ho oblidem, també hi han nacionalistes
d’esquerra i independentistes. En els temps que corren això és un fet
insòlit a Catalunya i denota una manera de fer dificílment justificable.
Si ets
independentista perquè no votes ERC?
He votat ERC
moltes vegades. No es pot oblidar que a l’any 87 la nostra llista municipal
era d’ERC. A ERC hi tinc molts amics. Això no treu que hi hagi coses
d’aquest partit que no m’agradin. I especialment no m’agrada la seva manera
de fer política a Molins de Rei. Però d’independentistes militants n’hi ha
moltes altres formacions polítiques. A ICV, provinents, també com a ERC,
dels antics Nacionalistes d’Esquerra. I a d’altres formacions que no són, de
moment, a l’arc parlamentari com Endavant.
Ets
antiespanyolista?
Sóc un
nacionalista d’esquerres defensiu. Quan em sento atacat, i evidenment no en
el sentit personal, em revolto. Contra Espanya, contra Sèrbia o contra els
Estats Units. Però sempre contra l’Estat, contra l’estructura política de
l’Estat. Mai contra la gent. Només s’ha de sortir de viatge per Espanya per
veure com tenen a la gent d’enganyada. Hem això hem avançat poc i hem
reculat molt. Per l’Estat Espanyol som una font d’ingressos. I en el fons
saben que som un botí de guerra. Encara ens apliquen el dret de conquesta
(exemple els papers de Salamanca). Per això l’Estat ens mira amb recel i ens
tracta d’insolidaris. Determinades polítiques de la dreta catalanista han
ajudat, també, a que ens vegin com uns ploramiques. Els millors ambaixadors
que tenim, són, precisament, la gent originària d’Espanya que viu, treballa
i se sent d’ací.
Veurem una
Catalunya independent?
Ho espero i ho
desitjo. Tots els que portem tants anys treballant des de l’independentisme
és el que voldríem. Penso que el camí que vam començar ha anat
eixamplant-se i cada vegada hi ha més gent que veu l’avenç cap a la
sobirania com una cosa sana i no necessàriament contra ningú. No cal dir que
espero que hi arribem per la via del convenciment democràtic a partir de
l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Que en penses de
la darrera declaració d’en Pasqual Maragall, sobre que Catalunya es una
nació?
Pasqual Maragall
no és ni em consta que hagi estat mai nacionalista. Com a molt,
catalanista,, ni que sigui perquè ho porta a la sang. Aquestes declaracions
semblen més fruit de la cojuntura que del propi convenciment. Però ja m’està
bé. Admetre que Catalunya és una nació és un primer pas. Ara cal que ell i
el seu partit no en facin tants enrera, que és al que ens tenen acostumats
en aquest assumpte.
Com valores que
la Carme Figueras es torni a presentar? Quin paper ha fet al Parlament de
Catalunya?
Se’m fa difícil
entendre com la candidata socialista, que porta 20 anys ininterromputs a
l’Ajuntament, dels que n’ha estat el govern una bona pila, continua
presentant-se per arribar, com a mínim a 24 anys. Reconec que ella és una
professional de la política, i te tot el dret a fer-ho, però jo no ho
comparteixo i, en tot cas, considero que molt difícilment es poden aportar
idees noves després de tants anys.
No conec al
detall la seva actuació parlamentària. Ella porta els temes de sanitat del
grup parlamentari, si no vaig errat. En tot això del govern a l’ombra d’en
Maragall em sembla que no té un paper rellevant. En relació a Molins de Rei
ha recollit algunes de les iniciatives del Ple i les ha tractat a nivell
parlamentari, però no en conec detalls. En tot cas recordo que va anunciar
l’apertura d’una oficina parlamentària a Molins de Rei de la que no en conec
cap acció concreta. Ara bé, si ho fa, a mi tampoc m’ho explica.
Que n’opines
de la Plataforma local de Ciutadans pel Canvi de Molins de Rei?
No en conec massa l’activitat a la vila. A nivell nacional
les expectatives que van crear s’han diluït absolutament. Avui per avui són
un apèndix del PSC. Les persones que conec que hi han col·laborat avui
n’estan força distanciades. Procuro estar informat de l’actualitat política
i no conec massa posicionaments dels Ciutadans més enllà del PSC.
La E de IiE s'ha fet petita,
ha quedat en "Iie" o "Ie".?
A Molins de Rei els independentistes sempre hem tingut certa
presència pública. Ja vam estar presents a la campanya contra la Constitució
Espanyola. Desprès vam donar suport a la candidatura de Xirinacs al Senat a
les primeres eleccions a l’Estat el 1977. Posteriorment participàvem amb
Nacionalistas d’Esquerra a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
I a les Municipals vam ser´hi el 1983 amb el lema “un nou vent mourà
Molins”. Ja aleshores vam negociar un acord amb el PSUC que no va quallar.
El 1987 vam agrupar
els sectors nacionalistes i progressistes en la candidatura d’ERC en la que
vam resultar elegits la Paquita Riera i jo mateix. Poc després vam
constituir l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei en la que vam quedar la
gent de provinent de Nacionalistes d’Esquerra i els independents, quan la
secció local d’ERC es va fondre com a consequência de les rivalitats dins
del partit entre Hortalà i Colom. Nosaltres vam seguir fent la nostra feina
i d’ací va venir l’acord amb IC que va liderar Josep Janés a Iniciativa i
Esquerra el 1991.
Això ha durat
12 anys. Avui hem
impulsat un nou projecte, renovat, amb cares noves, que no necessàriament
han de ser de l’ENMR. És tracta d’un projecte nou en el que les
organitzacions polítiques en són subsidiàries. Em sento igualment
representat per la Núria Garriga, per la
Dolors Canals,
pel Miquel Vila, per la Veva i per la Laura Duran, per citar uns quants noms.
Ara ells seran els regidors d’un projecte que espero guanyador i del que em
sento tant partícip i protagonista com el de l’any 1991.
La proposta de
les primàries es mes de la I o de la E?
L’ENMR va
estimular a l’interior d’IiE el debat sobre la necessària renovació cara a
les eleccions del 2003. En aquest context es va produir el relleu a
l’alcaldia i es va debatre el tema de les primàries que, certament, va
proposar ICV i amb el que vam estar-hi absolutament d’acord.. Ara, és
conegut el nostre posicionament a favor de les llistes obertes i de la
possibilitat que els electors elegeixin directament als seus representants.
Aquesta idea l’hem defensat en anteriors eleccions i el mateix Josep Janés
n’ha estat portanveu.
Balanç de 16
anys a l’Ajuntament?
Considero que amb setze anys a l’Ajuntament he complert
sobradament les meves pròpies il·lusions de servidor públic a la meva vila.
Estic molt satisfet de la feina feta, del que em va encomanar el Josep Janés
i de la relació personal i política amb els meus companys. He portat les
finances, les he sanejades i he col·laborat en el disseny de l’actual
organització de l’Ajuntament que ve de 1995. He participat en el projecte
del Mercat i en la celebració de la 150ª Fira de la Candelera i en la posada
en marxa de l’actual Regidoria de Fira. I he estat el defensa central d’un
govern integrat per persones extraordinàries, tenaces, rigoroses i amb una
capacitat de treball inigualable. Després de tot haquest temps i aquestes
experiències penso que és bo i saludable que hi hagi renovació, cares noves,
noves il·lusions i esperances. I això és, per a mi, l’actual projecte d’IiE,
liderat per l’Ivan en el que hi seguiré col·laborant desde l’ENMR.
Balanç personal
de 16 anys de regidor.
Molt positiu. Em
sento profundament satisfet. En l’època d’oposició vaig procurar ser
constructiu i vam bastir l’alternativa, IiE, que ha governat Molins de Rei
durant 12 anys (i espero que molt més). Com a governant penso que he deixat
les finances de l’Ajuntament en condicions excel·lents, després de la
situació desastrosa en la que les va deixar la Carme Figueras. En altres
àmbits, com en el de l’organització de la Casa de la Vila, penso que he
estat molt útil i en temes com la promoció econòmica del municipi i el
Mercat he contribuït a fer avançar les coses. A la Fira he tingut l’honor de
pilotar la 150ª edició i de consolidar un alt nivell de qualitat i
d’incorporar-hi nous sectors com el mediambiental i el del col·leccionisme i
d’aconseguir per la Fira i per la vila la declaració de Festa Tradicional
d’Interès Nacional.
Perquè no et
tornes a presentar?
Perquè soc
partidari de que els càrrecs públics tinguin una limitació de temps en el
seu exercici. Com que legalment això no existeix, doncs la limitació se la
posa un mateix. I he afavorit el debat per la renovació de les persones, les
idees i el projecte d’IiE i en aquestes coses s’ha de predicar amb
l’exemple.
Que has après?
Moltíssimes coses
relacionades amb l’administració pública i la seva gestió. He après a
conviure amb la política i amb les lloances i les crítiques de la gent. He
après a escoltar molt, cada vegada més i a parlar poc, cada vegada menys,
també. He après molt de la gent i he après a valorar i estimar Molins de Rei
de manera diferent. Molins de Rei és molt més potent i important que no es
pensen molts d’aquells que diríem que només es miren al melic.
Que esborraries?
Sempre hi ha
moments, situacions per a l’oblit. Però dels moments difícils, dels errors,
de les polèmiques, també se n’aprèn. El que esborraré són moltes dades,
molta informació que tinc que va amb el regidor, però no amb la persona.
Quin es el record
mes maco?
El de les nits
electorals del 1987, 1991 i, sobretot, la del 1995. I el dia de les
inauguracions d’obres que m’han portat molts maldecaps i m’han tret moltes
hores de son. Potser un dels moments més bonics va estar la inauguració de
la urbanització de S. Bartomeu de la Quadra, que la vaig fer en qualitat
d’alcalde accidental. Poca gent sap el que va costar fer tota aquella obra,
en uns moments en que l’Ajuntament no tenia un duro i amb la dificultat
afegida de fer pagar també als veïns. I d’altres obres, com l’illa de
vianants del carrer Major, el Pavelló Polisportiu o la Pl. de la Vila. I el
dia del Pregó de la 150 Fira. Aquell dia, sincerament, vaig sobreviure
gràcies a l’energia de la gent que omplia el Teatre de Foment.
Com s’escriu la
història de la Fira?
La història de la
Fira l’ha escrit la gent. Generacions i generacions de molinencs i
molinenques que han fet un llegat extraordinari i que hem de mantenir i
millorar. Si et refereixes al Llibre de la Fira, s’escriu a partir d’una
proposta del Grup d’Impuls de la Fira i del propi Comité Executiu que
l’Ajuntament encarrega al grup Espai Recerca que proposa a l’historiador
Francesc Santolària la redacció del Llibre.
Quina imatge
creus que dones?
La de tio seriós,
honest i treballador. Això de treballar en un banc i portar els números de
l’Ajuntament te aquestes coses. Em sembla que la gent que m’ha tractat em
reconeix el rigor i la dedicació que he tingut a l’Ajuntament. A vegades la
gent se sorprèn quan saben que m’agrada el R&R, els Rolling Stones i el
Bruce Springteen. També m’agrada molt el jazz i fer conya. Diuen que mig món
se’n fot de l’altre mig. Faig el possible per estar en el
mig món divertit, però reconec que, tal com estan les coses, ha
vegades fa basarda fer excessiva broma.
El Llaç?
Penso que El Llaç
és una revista necessària. Curiosament hi ha pocs municipis a la nostra
comarca amb una revista similar. El Llaç ha estat tradicionalment crític amb
el govern municipal i, en aquest sentit, penso que, a vegades, ha estat
excessivament injust amb IiE. Ha atiat determinades polèmiques que la
realitat ha demostrat que no estaven prou fonamentades (campanya Salvem El
Molí). Però és el paper que juga i que, en el fons, volgudament o no, té
beneficiaris polítics. Penso que a vegades El Llaç no s’ha volgut fer ressó
de determinades maneres de fer política. Jo mateix en els meus 16 anys a
l’Ajuntament i essent representant de l’única formació política de caràcter
local no he estat mai entrevistat ni com a membre de l’ENMR ni com a regidor
de Finances ni com a Regidor de Fira. Només he participat en una entrevista
col·lectiva que ens van fer a l’ENMR quan vam anunciar que no participaríem
com a tals en les properes municipals. I és que en aquell moment el tema de
les primàries era un secret molt ben guardat.
Que t’has deixat
per dir?
Agrair la
confiança i l’interès de guai.com en la meva persona. Confesso que no estic
acostumat a entrevistes, fora d’algunes que m’hagi fet l’amic Miquel
Armengol a Ràdio Molins de Rei.
Perquè em
recordes al Josep Lluís Revenga?
Serà per la foto,
que he quedat tant lleig com ell. Amb el Josep-Lluís fa molts anys que ens
coneixem i hem compartim moltes vivències. Tenim un sentit de l’humor molt
semblant. Hem fet tres pregons de Carnestoltes plegats i moltes tonteries
junts, escrivint, a la ràdio i no descarto que algun dia fem televisió... Al
final aquests programes d’humor que ara estan de moda, no s’allunyen massa
del que fèiem a la ràdio ja fa una colla d’anys. I això no és un “farol”, la
gent que ens escoltava en pot donar fe. |
Música: The
River de Bruce Springteen
