|
versió per imprimir
ENTREVISTES AMB EL IVÁN
ARCAS BLANCH

Vaig néixer a Barcelona l’any 1968, en una família de quatre
germans. El meu pare tenia un petit taller de mecànica i la meva mare tot i
tenir fets els estudis d’ATS, va dedicar la seva vida a la tasca de criar
els seus fills. A casa, sempre van tenir clar la importància dels estudis i
aquesta voluntat ha estat molt important per a mi. En quant a la meva
identitat, em considero un català de Molins de Rei i aspiro a ser un bon
ciutadà del mon.
Com vas arribar a
Molins de Rei?
La meva família
va començar a venir a Molins de Rei al voltant dels anys 50, a una caseta
que tenien els meus avis a Vallpineda. Afortunadament, a principis dels
vuitanta, els meus pares van decidir fer el salt i traslladar-se
definitivament a Molins de Rei. Jo tenia catorze anys i aquest fet va
coincidir amb el meu ingrés a l’antic “BUP”, que vaig cursar al Lluís de
Requesens. Aquest fet fou molt important per a mi, ja que vaig tenir la sort
de gaudir de professors com en Pep Janés, que ens varen transmetre l’estima
per el territori i la historia de la nostra Vila.
Formació?
Vaig entrar a la UAB, on vaig tirar endavant la carrera d’història,
especialitzant-me en Prehistòria. Per tant, soc arqueòleg de formació i
encara avui segueixo intentant estar al dia dels treballs que es realitzen a
la universitat. Tinc a més un compromís personal amb la conservació i
difusió del patrimoni cultural.
Experiència laboral?
Vaig començar a
treballar i estudiar als dinou anys, al principi en diversos tallers on feia
feines d’operari, fressant i roscant peces en sèrie. Actualment estic en
excedència de Caixa Madrid, on feia la tasca de sots director, concretament
a l’oficina de Molins de Rei fins el meu nomenament com Alcalde.
Trajectòria
política?
La meva
trajectòria política no ha estat directament lligada a l’àmbit local. el
meus primers passos en l’activitat política els vaig desenvolupar a la
universitat. Tot i participar de manera esporàdica amb la gent del PSUC
local, els meus interessos personals anaven lligats a participar puntualment
en diverses entitats. Vaig ser president del Casal de joves. Es l’any 1993,
en el que finalitzo la carrera, que inicio una activitat local més intensa
tot i assumint la responsabilitat de gestionar les finances d’IC a Molins de
Rei. També he estat responsable de finances comarcal (1995-1998) i president
d’IC-V a Molins de Rei (2000-2002), responsabilitat que actualment recau en
el company i amic Lluís Carrasco, un referent d’esforç i compromís amb les
idees i amb les persones.
Una cançó...
La
Gallineta, de Lluís Llach.
Experiència en gestió municipal?
L’any 1995 entro
a l’ajuntament com a regidor i tinc la sort de poder anar coneixent un gran
nombre de regidories i la totalitat de les àrees de govern. He estat en
períodes diferents, regidor de cultura, joventut, medi ambient, activitats,
obres, finances, serveis generals. En el marc més orgànic, he desenvolupat
les responsabilitats de primer tinent d’alcalde i president de l’Àrea de Medi Ambient i Territori. Des de el
14 de maig del 2002, soc l’alcalde
de Molins de Rei.
Família...
Tinc la sort d’estar casat amb
una persona que comparteix amb mi les meves inquietuds i que em recolza
activament en la meva tasca. A més, tenim un fill, el Pau, nascut l’any 2000
que te la màgica virtut de renovar-me tant les meves energies com el meu
desig de treballar per un mon millor. Els anys han fet que la relació amb
els meus germans sigui cada cop millor. Tots dos es dediquen al mon de la
comunicació, el Pere com a realitzador a TV3 i el Xavi com a camera. Hem
estat colza a colze en moments durs com la pèrdua del nostre germà petit, el
Ramsés, que ens va deixar als 14 anys i la pèrdua de la nostra mare, l’any
1999 amb tant sols 54 anys, però també estem compartint la felicitat de
gaudir dels nostres fills i fins i tot, el compromís polític. Els estimo
molt...
Església...
Tot i no ser
practicant, tinc un respecte absolut per la religiositat. El temps m’ha fet
conèixer que hi ha moltes maneres d’entendre la vida religiosa i soc un
absolut admirador de la tasca realitzada per la gent de Cristians pel
Socialisme, sense oblidar el referent filosòfic i polític que ha estat per
tants homes i dones Garcia Nieto.
Un polític...
L’Antònia
Castellana.
Quin escriptor
t’ha fet pensar?
Soc lector
compulsiu i per tant, em costa de decidir-me. Blasco Ibáñez, em va obrir els
ulls de la crua realitat de la vida quan el vaig llegir en plena
pre-adolescència ( a casa, tots els llibres estaven al nostre abast), admiro
la capacitat critica, irònica i destructiva de Voltaire, m’apassiona la
capacitat de Fontana per explicar d’una manera lineal i comprensible
fenòmens històrics de gran complexitat, em fascina el mon imaginari de
Garcia Márquez i envejo (sanament) la seva capacitat creativa, Garcia Lorca
em transmet sentiments en el seu estadi més pur, Naguib Mahfuz, m’ha fet
entendre la complexitat i les raons de la diversitat de les cultures del
mediterrani. Podria allargar aquesta llista fins a desenes d’escriptors i
d’obres que m’han fet reflexionar i gaudir. Per tant, em declaro
absolutament vençut a l’hora de triar-ne un de sol...
Que es el que mes
et molesta de la gent?
Tinc una absoluta
repulsa cap els qui basen les seves decisions i opinions en els prejudicis.
Crec que la relació entre les persones seria millor si realitzéssim l’esforç
d’intentar comprendre i conèixer als altres, en lloc d’aplicar
sistemàticament tòpics i repulses en les nostres relacions i actituds.
Casimir Boy...
Casimir Boy ha
estat alcalde d’aquesta Vila i per tant, em mereix tot el respecte, tot i
que evidentment no vaig coincidir en moltes de les seves actuacions. Però
haig de dir que des de fora, tenia la sensació de que va trobar-se mancat
del recolzament d’una part del seu propi equip. El temps que vaig poder
compartir amb en Casimir Boy com a regidor, em va semblar un polític
respectuós, amb capacitat d’arribar a acords fins i tot des de l’oposició
per poder desenvolupar actuacions positives per la Vila.
Carme Figueres...
La Carme
Figueres, serà el proper mandat la regidora amb més legislatures del
consistori. Aquest fet no hauria de ser contradictori amb la voluntat
abastament manifestada per totes les forces polítiques i fins i tot per
sectors importants de la ciutadania de renovar les maneres de fer política
al nostre Ajuntament. Confio en la seva capacitat política per superar
aquest obstacle, ja que es evident que l’hi tocarà participar en un
consistori abocat a fer política d’una manera força diferent a la que ella
ha conegut en la seva trajectòria professional i això implicarà nous reptes
i noves maneres.
Quin son els teus
principis morals?
Fer allò en el
que crec, no prioritzant mai els interessos personals per davant dels
col·lectius, practicar de manera constant la solidaritat fent ho des de
l’empatìa, esforçar-me en entendre als demés, estigui d’acord o no amb les
seves postures, dur una vida personal coherent amb allò que penso.
Ivanov?
Iniciativa i
Esquerra és des de la seva creació un espai obert que ha ofert a homes i
dones de diverses procedències ideològiques la possibilitat de fer política.
Aquesta característica fa d’Iniciativa i Esquerra un fenomen especial, amb
una important capacitat de generar noves propostes i dinàmiques que
s’allunyent absolutament de les tradicions doctrinals que caracteritzaven i
malauradament encara caracteritzen a molts partits tradicionals. Crec que
cal analitzar sense prejudicis la trajectòria d’Iniciativa i Esquerra, així
com la radicalitat democràtica de la seva línia d’actuació present per
entendre que el que intentem fer es la política del segle XXI, tot i que som
conscients que hi ha un patrimoni col·lectiu de feina i compromís que en cap
cas es un obstacle, sinó una bona base per transformar la manera d’entendre
la política. A Molins de Rei, hi ha un projecte d’esquerres i Nacionalista,
compromès amb la solidaritat i la sostenibilitat, que es diu IiE, i aquest
projecte gaudeix d’una solidesa ideològica i d’un bagatge de feina feta que
l’hi permet encarar processos de renovació i innovació que el fan la millor
aposta de futur per Molins de Rei.
Què és un
Alcalde?
Una persona que
ha d’estar al servei de la població i que ha d’ésser capaç de posar la
l’administració al servei dels ciutadans. L’alcalde té la responsabilitat de
generar els recursos necessaris per solventar mancances, ha de preveure el
futur i s’ha de dotar d’instruments per planificar-lo amb criteris de
benestar col·lectiu. L’alcalde es l’impulsor de sinèrgies i un generador de
sumes, mai de restes. L’alcalde ha d’ésser totalment independent per exercir
la seva autoritat, que es l’autoritat dels seus ciutadans, garantint en les
seves decisions i resolucions el criteri d’igualtat de tracte i per tant
l’equitat de les actuacions de les que es responsable. Però crec que per
damunt de tot, un alcalde es un ciutadà més, que treballa de manera activa i
convençuda per fer prevaler l’interès general per damunt del dels
particulars. Finalment, un alcalde ha de viure abocat a escoltar a tothom,
per tal de poder atendre i conèixer quin es aquest interès general.
Administres la
voluntat dels altres o tens iniciatives pròpies?
Tots els polítics
administrem la voluntat dels altres, i jo intento compaginar aquest fet, amb
les meves pròpies iniciatives i sobretot, intentant afegir o aplicar nous
criteris, que crec que son útils per enriquir qualsevol acció. Com tothom,
tinc els meus criteris i opinions pròpies, però també en soc un convençut de
que l’acord fa possible el progrés.
Ets un titella de
la Veva?
(Li sembla una
pregunta desagradable...) No em considero titella de ningú, ni tan sols de
persones a les que admiro políticament i aprecio personalment. L’equip que
lidero com a responsable d’IiE, basa la seva força en la capacitat de diàleg
i en el treball en equip. Per tant em sentiria decebut i consideraria un
fracàs personal que qualsevol dels membres d’aquest equip es pugues sentir
manipulat per d’altres persones o interessos. En l’àmbit personal, estic
segur que cap de les persones que em coneixen d’una manera més directa es
prengui seriosament la possibilitat de que jo acceptés ésser la titella de
ningú. Potser es això el que dol a alguns?
Que n'esperes de
la Carme Puig?
Es una dona que
te clar que el sentit de la política es donar servei als interessos
col·lectius i que cal fer-ho amb la participació de tots els ciutadans. Serà
una gran regidora.
Una actriu ...
Paz Vega!!
Una pel·lícula...
Lucia y el sexo.
Que es el sexe?
Una de les
funcions corporals més divertides i estimulants. A diferencia del resta del
mon animal, els humans som els únics espècimens que no limitem el nostre
desig a uns períodes determinats. Aquest fet i la capacitat de transmetre
informació, son els dos grans orígens de la civilització.
Televisió local?
La televisió
d’àmbit local que actualment gaudim a Molins de Rei es el fruit de l’esforç
personal d’una persona. Cal que des de l’Ajuntament, trobem la manera de
compaginar el reconeixement d’aquesta tasca personal, amb la necessitat de
crear un model de televisió local, basada en els continguts de servei i
d’informació local, cobrint un seguit de necessitats de caire local que
difícilment podran ésser coberts per les emissores d’àmbit nacional o
estatal.
Comunicació i
RMR...
Pel que fa als
productes comunicatius elaborats des de l’ajuntament, cal desterrar les
temptacions de deixar els seus continguts en mans de comissions de control,
per donar pas a un concepte de consell, ampli i format per col·laboradors i
professionals que centrin la seva tasca en l’elaboració de criteris positius
i professionals. Voldria afegir que RMR ha d’aprofitar el seu trasllat cap a
la nova seu del Foment Cultural i Artístic, per enfortir encara més el paper
dels seus col·laboradors, a més que de reforçar el paper de la nostra
emissora com un mitja obert a tot el poble, oberta a tothom.
Cable...
Cable es una
aposta tecnològica que en el cas de Molins de Rei, s’ha anat implantant amb
criteris força diferents als d’altres municipis. En el nostre cas, les
línies transversals estan realitzades i el seu desenvolupament en xarxa,
s’anirà desenvolupant a mesura que els operadors privats puguin assumir el
seu creixement. El cable es un mitja de transmissió de dades que obre
l’accés a infinites possibilitats, que no es limiten tant sols a la
telefonia, l’internet o fins i tot les pròpies emissions televisives. Per
tant, es previsible que aquesta tecnologia es desenvolupi d’una manera
progressiva, tot i que paral·lelament a d’altres sistemes, com el de
transmissió via satèl·lit, en el que la nostra Vila es pionera i que malgrat
les seves limitacions de banda, presenta una relació qualitat preu que la fa
força competitiva.
Vila del
coneixament?
El repte que ens
presenta la nova societat de la informació necessita d’equipaments,
estratègies i programes específics, amb capacitat suficient per potenciar no
tant sols la necessitat de tots els ciutadans i ciutadanes d’accedir al
domini d’aquests mitjans, en el marc del que ja s’anomena la segona
alfabetització, sinó també en la generació d’espais de creació i ensenyament
els aspectes en els que podem ésser més competitius fins al punt de
representar a mig termini una font de llocs de treball i de desenvolupament
econòmic. Em refereixo a la creació i disseny de continguts. Es per aquesta
raó que en el programa d’IiE, fem un especial aposta per el que anomenem
Molins de Rei, Vila del coneixement, un conjunt de propostes que s’aboquen
en l’interès de consolidar equipaments i programes que des de la
transversalitat facin possible l’accés continuat al coneixement i a la
informació per part de tots els vilatans i vilatanes, d’una manera constant
durant tota la vida. Proposem fer del Molí el marc d’una gran Biblioteca i
espai de noves tecnologies del coneixement i la informació, es a dir, un
punt de referència local i metropolità pel que fa a la creació i
desenvolupament de l’espai virtual, potenciant els seus valors
d’universalitat, llibertat i participació. A més, el nou centre de formació
d’adults, que es situarà en l’antic Ferran Agulló, inclourà dins la seva
oferta un punt Omnia, des de el que es podrà accedir als continguts i
funcionalitats de la xarxa d’internet.
Què es la
transversalitat?
Es impossible
trobar respostes eficients des de un sol punt de vista. La tranversalitat
implica la necessitat de donar respostes complementaries des de diverses
regidories i realitats.
Llaç...
Els polítics hem
de respectar la llibertat de premsa i especialment al nostre país, tenim
l’obligació de protegir les publicacions en català, sovint fruit d’un
treball voluntari i generós. Es cert, que no sempre compartim opinions i que
fins i tot, la mateixa dinàmica de treball, fa que algunes noticies surtin
sense poder-se contrastar amb prou temps. Tot i així, es necessària
l’existència d’un mitja de comunicació local, amb voluntat de seguir essent
independent i francament, espero poder seguir llegint-lo durant molts anys.
Quins problema
tens amb ERC? Per què esteu tant distants?
No es cert que
IiE tingui problemes amb ERC. En tot cas, es cert que ERC cerca des de el
1999 un espai electoral i creu que ha de venir del desgast d’IiE. Nosaltres
portem des de l’any 1999 intentant reconduir aquesta situació i dient-los
que s’incorporessin al govern municipal. Paradoxalment, ERC no ha volgut mai
reconduir aquesta situació i es segueix mantenint en l’oposició.
Com veus al
Víctor Puntes?
Amb poca
experiència política i el repte de fer d’ERC una opció política de govern,
trencant la línia actual d’oposició. Crec que pot fer molta feina en aquest
sentit i espero que tingui el màxim recolzament del seu col·lectiu polític.
Es bo i desitjable pel be de Molins de Rei.
No ets
independent ni independentista . A qui serveixes?
Un Alcalde ha de
servir, en el sentit més generós i humanista del terme, a tots els ciutadans
i ciutadanes que té la responsabilitat de representar. Personalment, soc
membre d’una organització política, que es caracteritza per obrir als seus
membres la possibilitat de treballar d’una manera oberta i participativa,
sense prejudicis i capaç d’admetre reptes tant transformadors com la
proposta d’elaborar les llistes amb la participació efectiva de tots els
vilatans i vilatanes. Estic content d’ésser part d’aquest col·lectiu, que
defensa les virtuts de la diversitat i la pluralitat, i que a més, treballa
fermament per fer possible una Catalunya oberta, que pugui escriure la seva
historia amb la seva pròpia lletra i estil, orgullosa del seu passat, i
compromesa amb el futur.
Joves,
intercanvis...
Els joves
necessiten d’espais propis, autogestionats i amb prou recursos per poder
oferir serveis i oci. Nosaltres proposem que la Federació Obrera sigui el
mar d’aquest espai. A més, aprofundirem en la recerca de solucions a
problemes tant habituals com la recerca de treball, l’accés a ensenyament
especialitzat i sobretot, la possibilitat de gaudir d’habitatge, com a
element necessari per poder arribar a la independència personal. Tot i així,
cal trobar noves respostes a la demanda d’habitatge, que han de passar per
formes alternatives a la propietat, ja sigui el lloguer a preus assequibles,
ja sigui la creació d’equipament a l’estil de les viles universitàries, on
es pot accedir a l’ús compartit.
Pel que fa a la
demanda d’oci, crec que es necessari consolidar una proposta estable i
regular d’aquest a la nostra Vila, i que no n’hi ha prou amb el que es pugui
oferir des de el propi espai jove de la Federació Obrera. Segurament, moltes
entitats tenen la possibilitat de crear la seva pròpia oferta, com ja ho han
fet històricament, i aquest a d’ésser un dels objectius comuns pel proper
mandat. Cal potenciar ‘intercanvi amb d’altres països i cultures com un fet
enriquidor per la nostre gent. Experiències con l’actual connexió via
internet d’escoles de Molins de Rei amb escoles de Chinandega, son un
exemple de que cal cercar noves maneres d’ampliar el
contacte i el coneixement d’altres realitats, però no cal descartar
la possibilitat de potenciar aquesta experiència a la realització de
viatges, per conèixer les realitats d’altres països. M’agradaria que la gent
jove de Molins de Rei, pogués conèixer de primera ma la realitat dels països
amb els que Catalunya comparteix el projecte d’una Europa unida.
Cinemes...
El cinema, com a
oferta lúdica i cultural, ha de tornar a ser una realitat a Molins de Rei.
No podem defallir en l’objectiu de retornar a Molins de Rei el plaer de les
sales de cinema i per tant el del gaudi i coneixement d’un dels millors
elements d’acostament a la cultura que existeix.
Per quan les
bandes sonores a l’autopista i a la via del tren?
Al tren ja vàrem
fer aplicar silenciadors en el seu pas per el túnel. Les obres de l’estació
acabaran amb els darrers trams “sorollosos”. Al proper mandat, farem una
franja verda que eliminarà la contaminació acústica i visual de l’autopista.
(Ho tenim dibuixat).
Quina es la teva
carrera esportista?
Tinc els peus
corbats i aquest fet m’ha fet un mal practicant d’esport. Tot i així, soc un
caminador invencible i repto a qualsevol a seguir-me quan estic visitant una
ciutat o un espai nou per a mi.
Esport...
La practica de
l’esport, es una font de salut i un marc important de relació social i
personal. Cal que a Molins de Rei, seguim treballant per estar a l’alçada de
les demandes i necessitats dels clubs i entitats esportives, a més de les
necessitats dels qui volen fer de l’esport una eina de gaudi i salut.
Això vol dir
iniciar un segon pla d’equipaments esportius, des de la participació de tots
els col·lectius implicats. Voldria aprofitar aquest espai per explicar
algunes de les prioritats i propostes que defensarem des de IiE.
Crear una
instal·lació única a la Gravera, on hi puguin conviure els dos clubs
actuals, on hi ha d’estar garantit com a minin, l’existència d’un camp de
gespa artificial, dos de terra per entrenaments, així com els corresponents
vestidors, grades oficines i espais adequats per activitat física i escola
esportiva. A la mateixa Gravera, creació d’una pista d’entrenament pel club
d’atletisme.
Pavelló
polisportiu de barri amb piscina de lleure a l’actual zona esportiva Ricard
Ginebreda del barri del Canal.
Creació de pistes
de tenis i futbol sala a l’actual camp de futbol Josep Raich, on a més es
realitzaran espais de lleure i una zona d’aparcament per autobusos i altres
vehicles.
Recolzar esports
minoritaris de llarga tradició a la nostra Vila com el billar o el tenis
taula. Pel que fa a aquest darrer, instal·lar taules de ping pong arreu de
carrers i places, tot i potenciant de manera coordinada amb el Club tenis
taula Molins un programa de promoció entre joves i persones grans.
Cal optimitzar
l’ús de les actuals zones esportives escolars desenvolupant el reglament
d’us social dels centres educatius. Elaborarem una guia d’indrets aptes per
la practica de l’esport a Molins de Rei.
Cal una política
de convenis amb les entitats i clubs, que sigui capaç d’adaptar-se a les
necessitats de cada practica esportiva, entenent la seva riquesa com un
valor positiu( gimnàstica, halterofília, hoquei, voleibol, handbol etc.)
En tots els casos
en els que la gestió sigui possible a traves dels propis clubs, ho farem
d’aquesta manera, tot i potenciant la figura dels clubs locals com a gestors
de l’esport local.
Perquè un poble
pugui pensar, primer els hi has de donar de menjar?
Els romans varen
instaurar la cultura del pa i del circ, i aquest model ja ha estat superat
de llarg. Menjar es una necessitat bàsica que al nostre país tenim coberta,
no puc dir el mateix pel que fa a l’accés a l’educació i a la formació
continuada dels ciutadans i ciutadanes. L’educació es la base que tots
necessitem per poder crear-nos opinions pròpies i per tant per poder actuar
consegüentment. El plaer de conèixer i per tant de formar-se, no ha de
limitar-se als períodes acadèmics, ha d’ésser un objectiu en el nostre dia a
dia, una manera quotidiana d’enriquir-se i de millorar la nostra salut
mental.
La historia ha
demostrat que un poble amb formació, es un poble amb mes capacitat critica i
per tant, amb mes capacitat per assolir els seus objectius i voluntats. Tot
això necessita d’un marc econòmic prou consistent per que sigui realitat, i
Molins de Rei ha de poder seguint essent un bon referent pel mon dels qui
fan possible l’existència de negoci.
Com està el mon
empresarial de Molins de Rei?
Les empreses
tenen necessitats especifiques, que cal atendre de manera especial. Sense
anar més lluny, cal començar a cercar solucions a problemes actuals, com la
dificultat de trobar locals de dimensions de petita o mitja superfície, per
poder començar a funcionar. La excessiva rigidesa del marc legal, ha arribat
fins i tot a limitar la possibilitat de les empreses de diversificar els
seus processos productius, fenomen que sovint ha acabat significant la
renuncia a aquest creixement i fins i tot, la necessitat de traslladar la
seva ubicació. Trobo a faltar per part del mon empresarial una interlocuciò
organitzada com la que te el comerç en el Bot-Mol.
MB?
El correcte
desenvolupament i fins i tot la garantia de la viabilitat del comerç local,
passa per definir i aplicar les mesures necessàries per potenciar el seu
funcionament. Molins Boulevard, va representar als principis dels 90 una
visió transversal i valenta de com calia plantejar el centre poble, tant en
les formes com en els espais i serveis, que ha demostrat un important grau
d’avançament en el temps. Avui Molins Boulevard no és un projecte possible,
però tant el seu esperit com la seva valentia, son valors que cal seguir
mantenint, “més enllà del nom de la cosa”. Avui cal renovar el centre Vila
com un espai comú de servei per tot Molins de Rei, amb bosses d’aparcament
que facin fàcil l’accessibilitat als compradors locals i forans, amb espais
públics oberts i còmodes per poder caminar i per tant per poder conèixer i
usar l’oferta comercial, explotant a nivell publicitari la nova xarxa de
transport públic interlocal que ha d’incrementar el nombre d’usuaris del
nostre comerç. Finalment, cal respectar i col·laborar duna manera dinàmica i
conjunta amb les propostes i programes desenvolupats pels propis
comerciants. Evidentment, tant el POEC, com el correcte funcionament del
Consell Consultiu de Comerç, son dos elements fonamentals per poder millor i
fer créixer el nostre comerç local.
Joaquim Martí...
Joaquim Martí ha
estat capaç de dur endavant la representativitat municipal i local de CiU en
un marc força complexa, sovint en solitari i abocant-hi moltes hores de
dedicació. Aquesta capacitat de treball, es mereix la continuïtat, del seu
liderat al capdavant de l’agrupació local de CiU, però crec que es la mateixa CiU qui
necessita d’aquesta estabilitat, per tal de poder assolir el nivell
d’organització i representació que ha de tenir a Molins de Rei. Voldria
destacar que en Quim ha demostrat en el seu període de govern, la seva
capacitat de gestió i iniciativa i també la seva intel·ligència en el marc
de la negociació. El plenari ha de reflectir la realitat social de Molins de
Rei i no en tinc cap dubte de que CiU te un espai i una representativitat
ciutadana forta que cal que estigui representada.
Amb quin grup no
t’agradaria pactar?
Pactaré amb qui
accepti el repte de fer política d’una altra manera, tenint clares dues
prioritats, en primer lloc la formació d’un equip de govern corresponsable i
sòlid, que sigui lleial al compartir i executar un Pla d’acció municipal
conjunt. En segon lloc, caldrà el compromís de donar a la participació
ciutadana els instruments suficients per superar el marc purament consultiu
i avançar en el seu caràcter vinculant.
Que li falta a
Molins de Rei?
Un espai urbà
fàcil per a tots, sobretot pels vianants i pels qui la han de fer servir amb
limitacions físiques, uns equipaments a l’alçada del nostre teixit social,
uns nous equipaments sanitaris i esportius, un marc que faci possible que
tota la gent de la Vila pugui fer possible els seus objectius i cobrir les
seves necessitats. Per tant, cal potenciar la presencia de noves indústries
netes i tecnològicament punteres, la pervivencia d’un comerç local que dona
vida a la nostra ciutat i la fa diferent d’altres models urbans que es
conformen amb ésser purs dormitoris. I si encara ens manca feina per fer,
hem de seguir treballant per millorar tot allò que ja tenim, per créixer i
adaptar-nos als nous temps, per no perdre mai cap dels trens que garanteixen
el nostre futur i prosperitat col·lectiva.
Que li donaràs?
Tot això, però a
més, crec que el repte dels propers anys es aprofundir en una transformació
qualitativa de la manera de fer de la nostra administració local. Cal
legitimar i donar eines per fer possible la participació de tots els
molinencs i molinenques en la presa de decisions i en el disseny del Molins
de Rei present i futur, acostant l’administració als vilatans i vilatanes,
però sobretot, cercant d’una manera activa i compromesa noves maneres de fer
política.
Un pintor...
Picasso, per la
seva obra i pel seu esperit constant de renovació, es a dir, de revolució.
Què és per tu el
més important?
Viure
coherentment amb el que penses i sents.
Quins son els
teus referents personals?
Els meus
referents personals no son ni molt menys grans personatges. Las persones que
em serveixen de referència son gent propera, sovint senzilla amb la que he
tingut la sort de poder compartir experiències personals.
Qui es l’Ivan?
Un home casat amb
un fill, treballador, motivat per una curiositat il·limitada respecte a
molts temes. Sempre he estat preocupat pel meu entorn i a més sempre he
cercat solucions per solventar les limitacions o els problemes que aquest
entorn presenta. Soc un home afortunat perquè tinc la sort de compartir amb
moltes persones una manera determinada d’entendre la política i sobretot,
motivat per cercar maneres diferents de fer-la. Comparteixo també un model
de com crec que ha d’ésser la nostra Vila i a més, soc hereu d’un patrimoni
polític col·lectiu, que ha demostrat la seva capacitat per transformar i
millorar Molins de Rei. Suposo que en el fons, m’agradaria que tots els
vilatans i vilatanes sentissin tant amor i confiança en la nostra vila i en
les seves potencialitats com sento jo.
Que es per tu
Molins de Rei?
Es la Vila on ho
he fet tot menys néixer. A Molins de Rei, vaig conèixer la meva dona, he
vist néixer el meu fill i es aquí on reposen la meva mare, el meu germà i la
meva avia. Es a Molins de Rei on tinc els amics, les relacions, els
compromisos. Però sobretot, per a mi Molins de Rei es un espai de
convivència del que em sento part implicada, participant en la seva vida
quotidiana, convidant als amics i familiars a conèixer la nostra Fira o el
foc del Camell, participant en la seva vida política i social, sentint-me
part d’un col·lectiu.
Quan deixis de
ser alcalde quin record t’agradaria que tinguessin de tu?
Quan deixi
d’ésser alcalde, tornaré a la meva vida normal, i per tant, seguiré essent
un element real i no un record. Si haig d’ésser recordat, m’agradaria ser-ho
com a un dels impulsors de la reorganització del centre vila, del la
construcció d’una xarxa d’equipaments a l’alçada de la força i de les
necessitats del nostre teixit social. En l’àmbit més personal, espero que
s’hem recordi per la meva voluntat d’utilitzar sempre el diàleg com a camí
per cercar bones solucions, així com per la meva voluntat de no caure en el
prejudici, mantenint-me sempre obert a tothom.
Quin es el teu
objectiu en aquesta vida?
El mateix que
tenim tots, ser feliç. La felicitat es un estadi que cal cercar
constantment, es el fruit d’un equilibri personal que afortunadament no va
lligat ni als diners, ni a l’èxit ni a tants d’altres objectius que son
absolutament renunciables.
Que
fa el teu amic Jordi Pedrola ?
El Jordi ha
acomplert el somni de qualsevol artista, que es viure de la seva capacitat
creativa. Viu a Chicago, on te prestigi i es reconegut. M’agradaria que
tornés ben aviat, però desgraciadament, al nostre país, els artistes com
Pedrola, lluny de poder fer realitat els seus somnis, s’han de conformar amb
l’insomni. Quina llàstima!!
Aquesta pregunta
l’ha afegit el Iván, personalment:
Josep Barba?
Un home inquiet
que té la mala costum d’anar per davant del seu temps. El primer cop que
vaig parlar amb ell fou l’any 1999, al bar Tamanaco. Allò que amenaçava amb
ser una salutació formal, va derivar en una apassionant conversa al voltant
de les noves tecnologies. No sé si ell recorda aquell dissabte al mati, jo
si. Barba, fou un regidor amb projectes globals, transversals:)
Des de la Fira,
va intuir la necessitat de noves maneres, amb la mateixa visió de futur que
el va fer apostar de valent per una realitat tant contundent i
transformadora com internet.
El Iván Arcas és
un home que te detalls.
Gràcies.

Música: Abril 74 de Lluis Llach. (per variar)
tu que en penses?
(participa en el fòrum virtual de Molins de Rei)
versió per imprimir
http://www.guai.com/molins/ivan/ivan.htm |