Versió per imprimir

guai molins

ESPECIAL
Eleccions Municipals a Molins de Rei
el 25 de maig del 2003
 

fen petar la xerrada amb
 CASIMIR BOY

 Les 7 preguntes a Casimir Boy
 

1.- Com  veus ara Molins de Rei? 

Molins de Rei ha fet una evolució positiva en aquests darrers anys tant a nivell urbanístic com d’infrastructures que han donat cohesió al municipi.

El pla de la Granja, a nivell d’una oferta d’habitatge públic, és dels més importants de la comarca. L’ampliació dels passos sota el tren a la Riera Mariona i la Riera Bonet (encara que l’acabat d’aquest no em convenç), l’illa de vianants del carrer Major, la remodelació del Mercat  i sobretot l’enllaç del Terraplè amb el carrer Verdaguer.

 De segur que me’n deixo d’altres però aquests són prou significatius.
 

2.- Què n’opines del Pla Estratègic i la seva implantació?

Aquest es un tema força complex. Ens vàrem passar molt de temps discutint que si s’havia de dir estratègic o integral, es van perdre més de 4 anys importants per arribar a la mateixa conclusió i a portar a la pràctica moltes de les propostes que el PSC ja feia l’any 91.

Aleshores parlàvem del gran centre comercial "Molins Bulevard" i ara se’n diu Molins de Rei "Centre de Comerç". El concepte i la idea es la mateixa.

Perquè tants anys a acceptar una proposta que era bona pel municipi?. La resposta es senzilla: per que la fèiem els socialistes i no els altres.

Tots plegats estàvem massa ofuscats pel poder i com s’acostuma a dir, els arbres no ens deixàvem veure el bosc. Ens va mancar a tots paciència i molta voluntat de diàleg per damunt dels interessos de partit. Clar que ara es fàcil dir-ho, el dolent és no haver-ho vist aleshores.

3.- Quin paper creus que ha jugat Esquerra per Molins de Rei? 

En un principi, com aglutinant de moltes persones que no acabaven de sentir-se còmodes en cap partit, era una experiència positiva. Però va evolucionar com una plataforma de promoció personal d’alguns i com a tap pel desenvolupament d’ERC a la vila, la situació actual ho corrobora.

4.- I d’IC-V? 

Home parlar de la competència es delicat però a aquestes alçades la meva opinió tampoc te tanta  transcendència.

Et diré que a molts municipis de Catalunya han existit i encara hi són, grups de gent que durant la mal anomenada transició democràtica, van formar uns equips humans que desprès van ésser cabdals en els primers ajuntaments democràtics i a Molins de Rei vam tenir la sort de que el aleshores PSUC, jugués aquest paper a la nostra vila.

D’aquí uns anys serà molt difícil entendre l’evolució de Molins de Rei i on és ara, sense el paper que han fet l’Antònia Castellana com alcaldessa, en Manel Hernàndez des del punt del desenvolupament urbanístic i la modernització dels Serveis municipals (encara que hi tingui algunes discrepàncies) i els diversos equips que han tingut. Cosa que en el PSC no ho  teníem ni de bon tros. Això sempre m’ha fet una mica d’enveja, sana però enveja al cap i a la fi.

5.- I del PSC ? Com va ésser la teva sortida desprès de tants anys al cap davant? 

Ostres tu, això encara es més pelut! Mira van coincidir la gana amb les ganes de menjar, no se com dir-t’ho per que desprès et diuen ressentit o coses per l’estil.

Però des de un posicionament polític en minoria, es difícil mantenir-se dintre d’un grup on la democràcia es absent i l’ambició i el sotmetiment al poder és la millor carta de presentació per accedir a càrrecs i promocionar-se, i la mediocritat es una virtut.

I és clar dir les coses pel seu nom, a determinades persones no els agrada i ja t’avisen ja,  però un és tossut i es creu tot això de la democràcia interna, de la llibertat de pensament i d’expressió i desprès resulta que no es així i decideixes plegar.

Potser el meu error va ésser presentar-me a les eleccions del 1995. De no fer-ho potser les coses políticament haguessin estat diferents, però assumeixo les meves decisions encertades o no, en sóc l’únic responsable de les mateixes i de les conseqüències.

Altra cosa es el tracte inhumà que vaig rebre per part d’alguns anomenats “companys i companyes” i no diré noms, no, (com cantava l’Ovidi ) del PSC a Molins de Rei i a fora, que volien decidir per mi i “aconsellar-me” el que era bo i havia de fer per no tenir problemes.

Tot plegat quan ho penso o en torno a parlar com ara, em fot...

I encara quan te’ls trobes alguna vegada, et venen a fer petons com si res hagués passat. El colmo del cinisme hipòcrita.

Be no em parlem mes del tema.
 

  6.- I  d’aquests anys de la política local a Molins de Rei que en penses?

El meu seguiment no ha estat exhaustiu tot i el contacte amb persones que et van tenint al corrent i a voltes et demanen la teva opinió. Perquè de consells jo no en dono, però mira quatre pinzellades molt esquemàtiques. 

És positiu el creixement i consolidació d’ERC com alternativa al desgast d’ICV i per fer de frontissa entre aquests i l’ambició desmesurada del PSC per tenir l’alcaldia. Em diràs somiatruites, però potser veureu un alcalde republicà. Trobo molt positiu que parlin de propostes que vaig fer al 91 i 95 i ningú ha recollit. Poden dur frescor a l’aire ranci de l’Ajuntament. Això no vol dir que m’identifiqui amb ells, però donaran que parlar.

El municipi no ha tingut el creixement demogràfic apocalíptic que vaticinava des de EL LLAÇ, determinat redactor-aparellador amb vocació d’urbanista. Recordeu aquells debats de l’Agrupa, tots contra nosaltres i evidentment, el temps ens ha donat la raó. Hem passat l'any 2.000 i no som 40.000 habitants.

Va ésser una llàstima que l’oposició socialista en el seu moment no aprofités el tema de la concessió del servei d’aigües quan el jutge va revocar el contracte. Tenien al govern contra les cordes, aquell estiu del 97 i no van saber reaccionar. Clar que no es va produir cap dimissió ni de tècnics ni de polítics. Encara que algun dels primers va sortir ben retratat en la sentència del jutge. Li hauria de caure la cara de vergonya cada matí quan obre l’aixeta per rentar-se la cara.

Trobo positiu la dimissió d’en Janés, encara que sigui a mitges, s’ha quedat de regidor i amb un càrrec a l’AMB. Mai em va agradar i el que deia que faria, ho va oblidar als cinc minuts de tenir l’alcaldia. Va tenir sort del seu equip, era un mediocre com a governant.

El diàleg i entesa que sembla existir entre les forces polítiques, és més aparent que real. És tota una estratègia de cara les properes eleccions. Tots volen aprofitar la possible davallada d’ICV, sobretot el PSC. En aquest sentit la posició d’ERC d’estar a l’oposició, és més coherent.   

Per cert, encara existeix la darrera institució franquista del municipi que va estar refugi de fatxes i que els darrers anys la presidia un del PSC? Si home allò del ”Patronato Local de la Vivienda“.

El procés de les primàries d’ICV, primàries amb majúscula, valent i encertat, això sí que és renovació i democràcia interna i pot donar confiança  a la gent en la política altre cop. Poden estar tranquils els del PSC que això no s’encomana com el sarampió.

He llegit darrerament que el pla especial del Molí proposa de conservar l’antiga fàbrica. Veig que s’ha recollit la proposta que vam fer en el moment de l’inici dels treballs de redacció del pla. No hi havia gaire consens en aquest punt i més partidaris d’enderrocar que de mantenir.

Només cal redactar un bon pla d’usos i rehabilitació dels equipaments del municipi, ja en comencen a ser molts.
 

7.- I de la candidata del PSC Carme Figueras?

Je, je. Mira és una llàstima que ara no visqui a Molins de Rei i per tant no en pugui gaudir possiblement, en un futur pròxim, de les seves “excel·lències” com a gestora local.

El desgavell que la seva gestió va causar a l’Hisenda municipal, va ser tant gran, que van haver de venir tècnics de la Diputació a donar-nos un cop de mà, i sort de la paciència i capacitat de la interventora del moment que va posar ordre, si home de l’Imma.

Com a diputada es va pujar al carro de les gestions que es feien a Madrid per Molins de Rei,  Federació Obrera per exemple i quan podia aportar alguna cosa nova, va votar en contra. Com va passar amb la proposta de cobertura del ferrocarril que va proposar el grup  d’ICV al Congrés de diputats, a petició de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i que volíem que es fes extensiu a Molins de Rei. Ho dúiem al programa i ho havia començat a negociar a nivell de fer els estudis al  MOPU (Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme) –el que és ara el ministeri de Foment-, un servidor.

Deuria ser per “disciplina de partit”, sempre el partit. I el poble?. La seva credencial de diputada l’ha utilitzat més com a referent de promoció personal que en benefici el municipi, per això el seu discurs està ancorat en el 87, tot el que es fa a Molins de Rei és gràcies als companys de fora. I els d’aquí que fan?

És l’ambició sense mesura ni cap sentit del pudor sobre la seva capacitat real. Però el mon de la política n’està ple, una xarxa de mediocritat recorre Europa, parafrasejant cert llibre. Una mica dur potser? No em facis parlar més del tema .

Ah! I això que he llegit en uns papers d’ERC de que formàvem un tàndem, deu ser broma no?, O pot ser si?, però amb la roda del darrera punxada. 

tu que en penses?
(participa en el fòrum virtual de Molins de Rei)
 

Música: El meu avi

 Versió per imprimir

www.guai.com/molins