LA IMATGE DEL PSC
SOPAR PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA DEL PSC
El dissabte 5 d’abril es va celebrar el sopar de presentació de la candidatura del PSC, en el Polisportiu. Segons els organitzadors hi havia unes 600 persones o mes de 500. El dilluns deien 700. Segons els no organitzadors uns 300. Jo no ho sé. No vaig anar-hi.
Va parlar la Manuela de Madre que va agradar molt i la Carme Figueres.
La llista presentava com a novetats les incorporacions de Pepita Catasús, companya de classe de la Carme i casada amb el dibuixant que a fet el bonic àlbum de dibuixos de la Vila, la del Conrad Felip que treballa a l'ajuntament de Sant Boi com a técnic d'esports i el Xavier Paz. El més comentat de la llista ha estat el descens del Joan Guitart, la desaparició de Juan José Moreno i l’absència en el futur consistori del Joan Barrios. Es fa estrany que un dels possibles recanvis no vagi a l’Ajuntament.
Durant el sopar
es va presentar la imatge de la campanya... Una imatge de la que reivindica
la co-autoria el dissenyador implicat en la candidatura de IiE que ha fet el
disseny i publicitat de les Primàries.
Imatges de la candidata
- La imatge de la Pubilla. Segons el Diccionari de la Llengua
Catalana : (1) “Dona instituïda hereva, generalment per part
d'algun ascendent, en el qual cas se solia reservar tot el patrimoni com a
bé parafernal, que era administrat per ella”.
La Pubilla representa els valors tradicionals de la dona catalana. El
problema es que la Pubilla es reserva tot el patrimoni i l’administra per
ella.
- La imatge del Grup de Dones.
- La marca del PSOE. Diputada de les Cortes Españolas en el Congreso
- La marca del PSC. Diputada al Parlament de Catalunya.
- I també te la
marca de Ciutadans Pel Canvi. Ella els ha triat i governa.
Teòricament es un espai per la gent que no es sent identificada en
l'agrupació que porta ella i vol donar suport en Pasqual. Però una
bona capitana no pot perdre el control de res. Ni que en surti perdent
el PSC, ni en Pasqual Maragall.
Publicitar una
imatge es una cosa, vendre-la es un altre. La publicitat es molt important
quan el producte es desconeix. Ajuda a que el client el provi per primera
vegada, però si el producte no agrada, la gent no el torna a comprar
mes, per mes milionades que es gastin, sinó modifiquen i adapten el producte
que ofereixen al que demana el consumidor. Ja poden venir
Presidents, Ministres i Consellers, es poden gastar diners per promocionar i vendre la
marca. Però que hi ha al darrera?
La gent de Molins
de Rei, es menja el pernil, els cromos i les olives (no es tonta), però després vota el que pensa.
MOL-INS
ÉS MOL-T
MOL-INS MOL-A
Us feu una idea del que suposa Molins de Rei per IC-V des de Barcelona? per no dir des de Sant Feliu. Tenen l’alcaldia i possibilitats de conservar-la. N’estan orgullosos.
Per ERC és
la hòstia, es la seu independentista del Baix Llobregat, tenen 2 regidors.
Per CiU és una hòstia, 1 regidor. En Miquel Roca i Junyent va venir a Molins, els hi va dir que ell faria la llista, CiU mai més ha aixecat el cap.
Pel PSC la espina clavada. Remenant roses ja passa. Saben que aquest poble te una majoria d’esquerres, hauria d’haver estat sempre el Rei de Molins de Rei. Però des de Barcelona per assolir un bon ram de roses es van vendre el capullo de Molins.
L’any 91 vàrem empatar a 7 regidors, érem l’únic grup que havia crescut, el PSC tenia l'alcaldia i va passar de 6 a 7 regidors. ICV que venia de 5 regidors i la E que en tenia 2, junts I+E sumaven 7. No van créixer, van decréixer. Si haguessin mantingut el seus vots amb la llei d'Hont guanyaven 1 regidor. Al anar juntes aquestes dues formacions eren virtualment guanyadors, el PSC partia de 6 regidors i ells de 8. Malgrat paralitzar el govern municipal, l’únic que van aconseguir es que desaparegués ERC.
No calia, hagués sigut millor no defensar que era alcalde la llista mes votada. L'alcalde es el que aconsegueix el suport de més regidors i es valen totes les sumes, aquest es el joc a la sala de plens i no un altre. Si s'accepta la regla, no cal muntar i desmuntar tants grups, es presentant per separat i es donen suport a l'hora de triar alcalde, es més senzill i no s’enreda tant la troca. Sinó provoques el bipartidisme i barres el pas a la representació d'altres formacions, a la diversitat.
Si existís una llei que
digués que es alcalde la llista mes votada, així es designaria la nit del
recompte de vots, però no es així. Per què?
Si la llista mes votada treies un 33% (per dir quelcom) i automàticament
tingués l'alcaldia tindríem un alcalde amb el suport del 33 % i a la vegada
el 66% en contra, impossible governar.
La Llei estableix que tingui al menys el suport del 50%, la persona que
assoleix la majoria es l'alcalde i pot ser-ho el de la llista menys votada,
tot hi ser excepcional.
El projecte Molins Boulevard va convèncer fins hi tot a CiU, la cap de llista havia estat Presidenta de la Unió de Botiguers.
Va ser la primera vegada que va haver un acostament entre les dues formacions, perquè CiU no havia actuat mai de forma tan decidida a la Vila i molt menys afrontat el donar suport a la llista menys votada i al seu rival històric el PSC. Hagués estat un acord pel record. Era un moment clau per el futur de la política molinenca, si Iniciativa perdia per segona vegada consecutiva s'hagués desinflat i no hagués tingut continuïtat el projecte IiE que només existia per accedir a l'alcaldia. Un acord entre socialistes i convergents hagués aportat diners de la Diputacio i de la Generalitat. Son els diners que sempre ens han fet falta.
La gent vota al cap de llista i es creu que tria l'Alcalde. Jo també ho pensava, però no es així. La gent triem els regidors que ens representen a l'Ajuntament. Després el regidors s'assenten i entre ells decideixen qui serà l'alcalde. L'alcalde el trien els regidors i no la gent. Però a vegades es més complicat i no el trien ni els regidors, el trien des de fora, els de Molins no pintem res, ells dibuixen el Molins de Rei que els hi sembla.
El dia que havíem d’escollir
l’alcalde els regidors, el Casimir tenia el suport de CiU. Es va votar l’alcalde
a tots els pobles a les 12 del migdia, menys a Molins de Rei.
Mentre IiE anava explicant pel poble que era un projecte local, els
despatxos de Barcelona treien foc. Ho vàrem fer
un hora mes tard, per telèfon en Josep Mª Sala va prohibir que el Casimir es
presentés com a candidat a la votació, i així Pasqual Maragall seria
alcalde de Barcelona i President de l'Àrea Metropolitana i en Manel Royes
President de la Diputació de Barcelona amb el suport de IC-V. Li vaig dir al
Casimir que no es fes al harakiri. Em vaig emprenyar profundament. Ho va fer.
Es va suïcidar perquè guanyes el PSC. Era la primera vegada en ma vida que emetia el vot des de la sala de Plens en representació del poble (cosa que impressiona), i no vaig poder ni votar el Casimir que va obeir als de Barcelona per disciplina de Partit i així li van pagar 4 anys mes tard. Per això havia treballat tant? A mi també em van colar un gol, burro de mi, no ho tenia previst.
GOL! cridaven els de Barcelona
GOOOOOOOOOOOOOOOOL!
cridava Iniciativa i Esquerra des de Molins de Rei (i Sant Feliu)
Però
no va ser l'únic entrebanc. I en portem molts:
1.- la fusió
de ICV i la E amb 8 regidors virtuals.
2,- El mitjants,
el Llaç i la Radio.
3.- La pressió
anti-Casimir i anti-sociata al centre poble. Tots contra el Casimir.
Era molt però era lògic, eren els lícits rivals, molt motivats.
4.-
Però
que et trobis a la Plaça de la Creu al costat del Raimon Obiols dient al centre poble que ets socialista. Que t'identifiquis amb
aquest partit i treballis perquè al final sigui
el Partit el que t'obligui a perdre,
te pebrots la cosa. Tu dones la cara per ells i per un projecte i passen del
projecte i de Molins de Rei.
Estan confusos. Haguessin estat alcaldes de Barcelona igualment, com Ministres de Madrid. No feia falta desfer el grup parlamentari propi, no son molt bons pactant a la Diputació, Consells Comarcals i Àrees Metropolitanes. Més ben dit, son molt generosos.
el poderós es Catalunya
Al contrari que els molinencs, que no saben que son importants, el barcelonins son creguts i es pensen que el poderós es Barcelona. El PSC representa a Catalunya i no està per servir a la gran ciutat. Volaven de Barcelona a Madrid sense passar per Catalunya i ho han pagat molts anys. Quants anys fa que no governen les esquerres a Catalunya? Alguna cosa hauran fet malament, però molt malament. Es pot fer pitjor?.
No saben que el poderós es Catalunya.
Els entrebancs no acabaven aquí, faltava el cinquè i definitiu.
5.-
Em
vaig incorporar a darrera hora a la llista, només em vaig comprometre per un
any perquè tenia la meva feina, el Casimir i la Nuri ho passaven malament,
em parlaven de la Carme Figueras. Lluitaven pel poder, a mi no m’anava res, tenia les meves agencies.
La Carme era la Responsable de Campanya, amb sols un acte programat al
centre poble al bar del Foment amb gent de la tercera edat, pernil i el
Josep Borrell (tant de bo aviat sigui el Vice-President del Govern
de l'estat Espanyol). A corre-cuita vaig afegir a la campanya, el míting
a la Plaça de la Creu amb havaneres, la xerrada de Cultura a la Peni amb el
Jordi Solé Tura... Finalment una proposta, una estratègia per obrir escletxa
al centre-poble,
”?“ la campanya del interrogant ”?“.
S’havia de donar a conèixer el darrer dia, EL PLA ESTRATÈGIC i el MOLINS BOULEVARD. L’interrogant es tenia que resoldre el divendres a la nit a darrera hora en la Sala del Foment com a últim acte de tancament de campanya, dissabte en parlava la gent mentre reflexionava, IiE no tenia temps a reaccionar i el diumenge la gent votava. Era el ganxo. Ella com a Cap de Campanya el va passar al dijous perquè divendres hi havia que anar al míting del Felipe González a Barcelona.
Divendres mentre estaven tots a Barcelona a l'acte central aplaudin al Felipe, a Molins no hi havia cap acte del PSC. Estàvem a les escaletes del Mercat, no fèiem res, no podíem fer res. Miràvem com havíem despertat a la gent d’IiE, els hi vàrem donar temps a respondre. Allí mateix vaig gemegar d’impotència, estava esgotat, no havia servit de res tanta feina, sabia que havíem perdut per poc.
Com be deia en Joan Barrios
a la Plaça de la Creu, érem un vaixell que navegava pel mar. I tant que
navegàvem. No arribàvem mai a port. Desprès de lluitar contra les
tempestats, el perill, el motí el teníem a bord.
Amb la campanya Responsable de Campanya vaig viure una bona introducció del
que m'esperava. Tots els actes que vaig programar els va boicotejar. Ella
cobrava del partit per fer la campanya i jo era el que treballava de franc.
Vàrem augmentar el 20% els vots al centre poble.
El Molins
Boulevard no ha tingut continuïtat en el programa del Partit Socialista de
la Carme.
La gent de l'agrupació que va apostar per ella, es pensaven que solament anava contra el PSC catalanista o el Casimir. Després ha continuat la purga i ha desaparegut la resta. Primer els hi treuen el profit i desprès els llençant, en son uns quants. Mireu sinó la foto que ha fet IiE de la gent del 91, HI SON TOTS!, mireu la del 91 del PSC a la Plaça de la Creu. QUI QUEDA?
Fa 4 anys estava molt indignat amb el que havia passat, jo que no tinc carnet ni visc del Partit Socialista, vaig preferir callar i no obrir boca en tota la campanya per no perjudicar el PSC. Al contrari que havien fet els companys que cobren del partit 4 anys abans. Per a mi és dur que estar callat i no poder dir el que penso.
Alguns companys
socialistes m’han demanat que no digui res, ni a favor ni en contra. Ho
sento, a mi també em sap greu. Per això ho he passat malament fent
aquest escrit.
Ja ho vaig fer fa 4 anys, i a més vaig votar a la Carme. Vaig donar temps al
temps. No ha servit de res.
PEL
RECANVI
Tot podria ser molt diferent
No es bo que un Partit Polític sigui una persona que n'ha fet de la politica la seva empresa i des de casa decideix el que es millor per tots. Sempre acaba sent el que es millor per a ella. Em sembla que això no és el que vol Molins de Rei. Per això mai (excepte el gol del Miro) s’ha guanyat a Molins de Rei.
Es com les majories absolutes, em patit les de tots els colors, dretes i esquerres, totes han estat dolentes. Es necessari el compartir les decisions amb laltre gent sinó es converteix en una dictadura. Crec que la gent política d’aquest poble mai s’avindrà a això.
A Molins ens agrada aportar idees noves, ser diferents, fer coses en les que gent participa i es sent protagonista, aviat ens engresquem, però no volem que ens utilitzin i menys des de Barcelona.
Es necessari prendre una altre postura. Cal renovació i sobretot participació en un grup que te que representar a tants grups i persones d'aquest poble.
Si la Carme Figueras guanya les municipals serà més forta, i el Partit Socialista de la Carme Figueras seguirà sent un Partit des de on es farà el possible perquè el PSC catalanista i els Ciutadans pel Canvi de Molins de Rei no existeixin.
Voldria ser la Reina Mare de Molins de Rei. Fa 4 anys va perdre l'oportunitat, perquè s'havia refet ERC i restava 2 regidors a IiE, la prepotència de la majoria absoluta de IiE havia cansat a la gent que pensava en la Carme com una alternativa a aquella situació. El comerç la feia Pubilla del Molins Boulevard. Tots anaven contra el Pep Janés, mentre IiE refiats es van descuidar la campanya. Tot ho tenia a favor però no va ser.
Ara, desprès de 3 anys de governar hi ha gent de CiU que diu que la Carme ha fet bona la Veva, IiE esta fent una gran campanya i el candidat no es prepotent, no van tots contra el Ivan. Em sembla que serà difícil mantenir el % de vots del PSC. Un cop ERC ja ha recuperat el seu votant, la clau estarà en la recuperació de CiU que restarà a IiE i els 2000 nou molinencs. Fa 4 anys els nous de llavors van donar l'alcaldia a IiE, la Carme ho sap i els hi envia missatges des de la web. Veurem el que faran els nous molinencs d'aquesta elecció, tot una incògnita.
Després venen els pactes, que son la segona part de la Novel·la. A Molins de Rei els pactes son importants perquè ningú traurà majoria absoluta (millor). Mentre els grups polítics van dient pel poble que son un projecte local al marge del seu partit, la historia s'acaba en pla pel·lícula tipus "telefono rojo de Moscú", amb les trucades des de Barcelona, i finalitza en la votació dels regidors. Aquesta vegada els telèfons del PSC de Barcelona estaran per recuperar la rosa de Molins. Es remourà cel i terra, fins i tot a qualsevol preu, perquè aquesta vegada es la capitana qui vol ser l’alcaldessa. No ens avorrirem.
No em direu, es tot una feinada ser alcalde. Si la Carme Figueras perd, després de 24 anys a l'Ajuntament es molt possible que no es torni a presentar per l'alcaldia. S’obrirà la possibilitat de un procés de renovació, amb persones més plurals i obertes, representants de Molins de Rei, una vila significada per l'alt nivell d’activitat, compromís i participació dels seus ciutadans. Gent que ens representi en el PSC del Baix Llobregat i a Barcelona, des de on els molinencs puguem influir positivament per Molins de Rei. I també al revés, perquè molts molinencs som nats a Barcelona. Vivim en el mateix clima.
L’any 1430, el rei Alfons el Magnànim cedeix la vila a Galceran de Requesens, que la converteix en baronia i hi fa construir un palau on la família passarà llargues temporades. Molins de Rei la Vila de Pas, la dels molins del Rei, no seria el mateix sense estar al costat de Barcelona. No ens van arribar ni les engrunes de la Olimpíada del 92. Pasqual Maragall, President del PSC ens en deus una. Ara els moliners ja no som súbdits, som republicans i no volem que el Rei triï el Baró, millor ens ho preguntes. Podem proposar-te els nostres representants al Parlament de Catalunya, un procés obert a tots el molinencs, ens engresquen les primàries, les consultes o formules noves de participació. A tu no?
El Santi Moreno em deia: “Es mejor ser cabeza de ratón que cola de león”.
Santi, em sembla que al cap de 12 anys ho començo a entendre.
Música: Si arribeu... de Lluis Llach