Pasqual Maragall va proclamar ahir, des d'un racó de la Castella més profunda, que ha
arribat l'hora que Espanya tingui un "gest" amb els pobles de Catalunya i
Euskadi. Vint anys després de l'aprovació de la Constitució, el candidat del PSC a la
Generalitat va reclamar una relectura de la Carta Magna basada en el model de federalisme
de la diversitat que ell proposa i en la confiança que els catalans no volen la
secessió.
Pasqual Maragall va intervenir en les jornades de reflexió que el PSOE de Castella i
Lleó ha organitzat aquest cap de setmana al municipi palentí de Magaz de Pisuerga, en
una de les taules rodones més esperades, la dedicada a parlar de l'Estat autonòmic i
Europa. Estava previst que Maragall intercanviés posicions amb Juan Carlos Rodríguez
Ibarra, però el president extremeny va excusar a última hora la seva presència per
motius de salut. El polític català va compartir debat amb el secretari general dels
socialistes bascos, Nicolás Redondo Terreros, i amb l'exministre i candidat a
l'Ajuntament de Saragossa, Juan Alberto Belloch.
L'exalcalde de Barcelona va iniciar el discurs posant-se a la butxaca l'auditori, més de
600 persones, quan va mostrar en una gran pantalla uns mapes d'Europa fets a mà per ell
mateix, amb retolador rosa, i que recordaven les pràctiques d'un estudiant de primària.
Amb dibuixos, punts i lletres tortes, Maragall va mostrar la -al seu parer- inevitable
transformació de l'Europa dels Estats en l'Europa dels ciutadans, objectiu prioritari de
les noves formes de fer política.
Retornar poder
Il professore va mantenir l'atenció de l'audiència lloant el treball de
descentralització que Espanya ha fet en els últims vint anys, convertint-se en el primer
país d'Europa que ha començat a retornar un poder arrabassat fa cinc segles. Precisament
per això, Maragall es va mostrar convençut que, després d'aquestes dues dècades, cal
fer "un gest" amb Catalunya i Euskadi. Un gest que, va especificar, "no ha
de ser ni amb CiU ni amb el PNB, sinó amb els pobles de Catalunya i Euskadi".
Si en el cas del País Basc les circumstàncies aconsellen no consumar-lo, amb Catalunya
aquest "gest" ja es pot fer, i el va emmarcar en el desenvolupament de la
Constitució a partir del que va anomenar "la confiança federal". És la seva
proposta de federalisme de la diversitat que es fonamenta en la compatibilitat del dret a
la diferència amb la igualtat en el nivell d'autogovern per a tots els territoris.
Maragall va recordar que en aquest procés hi ha una garantia, que és que, a diferència
de la Padània amb Itàlia o Escòcia amb el Regne Unit, "Catalunya no es planteja la
secessió, perquè no la vol". "No perquè no pugui, en teoria, sinó perquè no
volem, perquè us volem".
Maragall va pronosticar que en les eleccions del 13 de juny clavarà "un cop al vell
règim trontollant" -en referència al poder institucional de CiU a Catalunya- i va
assegurar que els socialistes mantindran Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Manresa,
guanyaran a Igualada i creixeran a l'Ebre.
© 07/02/99 AVUI.